Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Pere de Cervelló i de Queralt
Història
Noble palatí.
Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume…
Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa
Història
Governador de València (1479-1503).
Coper de Joan II de Catalunya-Aragó 1467, li fou fidel en la guerra civil del Principat Participà en les campanyes del Rosselló 1472-73 i de Granada 1492 Nomenat governador per Ferran II, el càrrec fou mantingut en la seva família durant tres generacions Renuncià el 1503 a favor del seu fill Lluís de Cabanyelles i Gallac De la família Vila-rasa adoptà, per raó d’herència, el cognom matern
Gastó de Montcada i de Lloria
Història
Primer baró de Llagostera (1375).
Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà
Hugo Jordán de Urríes y Vázquez
Història
Alt funcionari reial.
De la família dels barons d’Ayerbe, era fill d’Hugo Jordán de Urríes i net de Felipe Jordán de Urríes mort el 1453 Estigué més de cinquanta anys al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, de qui fou conseller, coper i ambaixador a Anglaterra el 1466, i aconseguí una aliança amb Eduard IV d’Anglaterra contra el rei de França El 1474 hi tornà i anà també a Bretanya, Borgonya i Alemanya A Bruges traduí del francès al castellà el llibre de Valeri Màxim que fou imprès per P Hurus a Saragossa el 1495
Berenguer d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Senyor de les valls de Sant Pere o d’Espills i de Sant Serni Coper reial, serví a les guerres de Nàpols i Castella 1430 i fou fet presoner a la batalla de Ponça 1435 Fou nomenat almirall general del regne 1441 i enviat com a nunci del rei al papa Eugeni IV Com a conseller reial, signà entre els testimonis del privilegi de fundació de l’estudi general de Barcelona 1450 El rei li donà el càrrec de virrei a Còrsega, amb la perspectiva de la capitania i la castellania de Bonifacio quan el lloc fos pres 1455 Fou també ambaixador de Joan II al papa 1466 i servidor de Ferran II…
Sargon I d’Accad
Història
Rei semític d’Accad (2371-2316 aC), dit el Gran, fundador d’aquest regne i de la dinastia d'Accad
.
Segons les fonts, era d’origen humil i fou abandonat per la seva mare a l’Eufrates Fou coper d’Ur-Zababa, rei de la dinastia IV de Kish, contra qui es revoltà, i després de prendre el poder bastí una nova capital, dita Accad o Agadé Exemple clar de monarca guerrer, conqueridor i fundador d’imperis, decidit a unificar Mesopotàmia, baté primer Lugalzagissi, rei de la dinastia III d’Ur, que controlava Umma, Ur, Larsa i Nippur, viles que conquerí, i sotmeté després la zona del golf Pèrsic, al sud, i la regió ocupada més tard per Assíria, al nord Arribà, pel SE, fins a l’Elam, derrotà…
mariscal
Història
Oficial que tenia a càrrec seu els cavalls reials.
Carlemany féu del mariscal un dels tres grans dignitaris de la seva cort, juntament amb el senescal i el coper El mariscal passà després a ésser oficial del conestable de França en ésser suprimida aquesta dignitat 1627, el càrrec de mariscal de França creat el 1185 esdevingué el de primer oficial del regne suprimit també aquest, el 1793, Napoleó I el restablí el 1804, en crear els mariscals de l’Imperi El càrrec de mariscal fou també un dels principals al Sacre Imperi, on hom l’adscriví hereditàriament als ducs de Saxònia Al regne de Nàpols fou instituït per Carles I Al de…
Alfons Roger de Lloria
Història
Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria.
Adoptà el cognom matern per raó d’haver heretat de la seva mare la baronia de Cocentaina i altres llocs dels Lloria Actuà com a coper en la coronació de Pere III 1336 Acompanyà el rei a la campanya de Mallorca 1343 Lluità contra els nobles de la Unió a València 1347 i participà en la batalla de Mislata Combaté també contra l’infant Ferran, marquès de Tortosa, quan aquest volgué envair les terres d’Alacant Fou intermediari en les aliances entre Aragó i Castella A Sardenya, prengué part en el setge de l’Alguer 1354, però emmalaltí i hagué de tornar a València, on morí, sense…