Resultats de la cerca

Intentà de mantenir la unitat de l’imperi, i a la mort de Sever 465 assumí la dignitat d’emperador d’Occident, bé que, dos anys després, elevà al tron de Roma el seu familiar Antemi Procopi No pogué abatre els vàndals a l’Àfrica El 473 designà el seu nebot Lleó com a successor Lleó II , però aquest morí un any més tard

Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà

Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars

Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat

No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…

Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…

Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…

La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…

Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…