Resultats de la cerca

Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana

Encapçalà la revindicació per preservar el bosc amaçònic i formà sindicats contra la sobreexplotació dels peons Enfrontat als empresaris que es dedicaven a la tala massiva d’arbres, morí assassinat Aconseguí del govern brasiler frenar la desforestació

Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat

Els bucaners ocupaven les illes de Santo Domingo i San Cristóbal i es dedicaven a l’agricultura, la caça i el comerç Expulsats el 1630 per Fadrique de Toledo, es concentraren a l’illa de la Tortuga i actuaren contra les colònies castellanes Aliats amb els filibusters, prengueren part en la presa de Panamà, comandats per Henri Morgan 1671 El tractat d’Utrecht 1713 significà pràcticament llur desaparició

Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament

La denominació, atribuïda a Frederica Montseny, fa referència a l’edat dels reclutes, mobilitzats pel decret de l’abril del 1938 i incorporats a l’exèrcit entre el maig i el juliol, alguns amb disset anys acabats de complir, els quals en condicions normals haurien d’haver estat cridats a files els anys 1940-41 L’avanç de l’exèrcit franquista fou el detonant del decret, i durant la retirada s’hi afegiren els mobilitzats de la lleva del 42 nascuts el 1922 En total foren més de 30000 els adolescents de Catalunya que participaren directament en els combats molts d’ells ja es dedicaven…

Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la…

Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El…

Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada consellera pel PSUC…