Resultats de la cerca

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana

Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i…

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, i fou catedràtic de filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 de la Universitat barcelonina, de la qual és considerat el restaurador El 1560 assistí al concili de Trento, i en tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran, d’on era abat Els seus estudis històrics i lexicogràfics sobre els texts originals grecs i hebreus de la Bíblia, que comparà amb la versió llatina de la Vulgata , restaren inèdits Els seus deixebles publicaren la seva…

Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta En pujar al califat 656, hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša muller preferida de Mahoma i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell 565 Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità Després de la batalla de Siffin 657, Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica El seu exèrcit s’escindí els seus…

Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre…

Catedràtic de grec, hebreu i àrab a la Universitat de Granada i d’àrab a la de Madrid 1874-1902 Interessat en l’estudi de la història antiga d’Aragó, cercà un nou camí d’investigació a base de les fonts aràbigues És considerat el fundador de la moderna escola d’arabistes hispànics féu de la seva casa un centre de vida comuna amb els seus deixebles, dedicat a l’estudi i, sobretot, a la impressió de textos aràbics Publicà diversos estudis sobre numismàtica Tratado de numismática arábigo-española , 1879, la seva obra fonamental Monedas árabes de Tortosa, 1881 etc i nombroses…

Educat a la cort francesa, ingressà el 1302, a París, a l’orde dominicà, però l’abandonà aviat i seguí la carrera eclesiàstica Rebé una canongia a París i diversos beneficis, entre els quals l’abadiat de Sant Pau de Narbona Les idees illuministes que adoptà del seu amic Angelo Clareno i un espiritualisme exaltat el feren vorejar sovint l’heretgia Joan XXII, tot i condemnar els espiritualistes, el tingué en molta estima i l’envià com a ambaixador papal entre Nàpols i Sicília i el proposà per a arquebisbe de Tarragona i bisbe de Miralpeix, càrrecs que Felip refusà Actiu en la política del regne…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos conservats …

Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l’utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley igualment, a la França del s XVIII diversos autors —Meslier, Morelly, Mably— proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796 Tanmateix, el…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…