Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
bestiari
Història
Als circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial
josepet
Història
Denominació popular de cadascun dels membres de la Guàrdia Cívica creada a Barcelona (1808) per l’administració francesa, durant la guerra contra Napoleó.
No duien uniforme, sinó només una escarapella amb els colors de la bandera francesa La formaven principalment els súbdits francesos i italians residents a Barcelona El nom provenia del jurament de fidelitat que havien de prestar a Josep Bonaparte Reorganitzada el 1813 amb el nom de Guàrdia Nacional, a Girona també foren creades tres companyies de josepets
milícies provincials
Història
Reserva militar organitzada per reial ordenança de 31 de gener de 1734 (Felip V).
La formaven 31 regiments després, el 1766, 42, manats per oficials professionals, armats per l’estat i vestits pels municipis En realitat, com hom comprovà el 1808, l’organització gairebé només existia sobre el paper El 1835 la milícia provincial fou assimilada a la infanteria Els provincials —anomenats per escarni alonsos — duien un uniforme amb paraments grocs, mentre que els de la infanteria de línia eren blancs
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
ducat d’Almassà
Història
Títol concedit probablement al noble aragonès Bernardo Abarca de Bolea y Ornes, tercer marquès de Las Torres, el qual ja l’ostentava el 1698.
Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur…
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o,…
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’…
balteus
Història
Cadascun dels diversos tipus de cinyells i bandes, com la corretja de la qual penjava l’espasa que duien els soldats romans.
diputat del general
Història
A la corona catalanoaragonesa, cadascun dels membres dirigents d’una diputació del general o generalitat als quals era delegat el poder de recollir els donatius o imposts acordats per les corts.
Eren elegits per les corts, com a representants dels diversos braços, amb mandat fins a la convocatòria de la cort següent La cort de Lleida del 1375 fixà en tres habitualment eren ja tres des del 1362, però a vegades reforçats amb tres o quatre més els diputats de la generalitat de Catalunya un diputat eclesiàstic —considerat aviat com el president de l’organisme—, un diputat militar i un diputat reial , i el 1413 llur mandat fou limitat a tres anys i amb facultat d’elegir-ne tres de nous per a un nou trienni o fins a la celebració de noves corts Aquest sistema d’elecció, perdurà, alterat en…