Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Antoni Capdevila i Gili
Biologia
Història
Medicina
Metge, naturalista i erudit.
Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…
Flos mundi
Història
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, escrita el 1407.
Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la…
oïdor de comptes
Història
Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.
Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…
,
tractat de Barcelona
Història
Tractat d’aliança signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó i Isabel I de Castella, i a Tours, el 18 de gener de 1493 per Carles VIII de França, segons el text elaborat a Narbona el 8 de gener per llurs ambaixadors.
La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els sobirans…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de tabals i amb…
clau de comte
Història
Regalia en virtut de la qual els sobirans del comtat de Barcelona podien examinar els llibres del consell municipal de Barcelona.
El 1634, en plena crisi entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la negativa del Consell de Cent que fossin examinats els llibres d’arrendament i de comptes dels drets i les imposicions, a causa dels quints que el rei pretenia de cobrar, provocà un greu incident amb el lloctinent de Catalunya i l’empresonament de quatre membres del Consell de Cent
visitador | visitadora
Història
Oficial de la generalitat de Catalunya que tenia per missió d’examinar i vigilar la gestió de tots els oficials de l’organisme.
A l’inici de cada trienni eren elegits tres visitadors, un de cada braç, dos assessors i un notari per a dur a terme una visita d’inspecció dins el termini de sis mesos després havien de declarar la sentència
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, al centre, acomiadant-se del seu estat major abans d’anar a Madrid per fer-se càrrec del poder
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític andalús.
Segon marquès d’Estella, pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX, principalment el seu pare, Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, capità general de Castella la Nova i de Filipines, un dels caps militars de les forces del govern durant la tercera guerra Carlina, i el seu avi José Primo de Rivera, que participà en les guerres contra Napoleó i en la primera guerra Carlina, amb els cristins Ingressà a l’exèrcit el 1884 i prengué part en les guerres de Cuba i de les Filipines El 1902 es casà amb Casilda Sáenz de Heredia, de la qual enviduà el 1908 i de la qual…
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…