Resultats de la cerca

S'hi proposava una aliança germanomexicana i oferia el reconeixement alemany a una futura ocupació mexicana de Nou Mèxic, Texas i Arizona El telegrama fou interceptat pels britànics i comunicat al president Wilson, que li donà publicitat Aquest incident diplomàtic deteriorà les relacions dels EUA amb Alemanya i creà un clima hostil contra aquest país, que facilità l’entrada en guerra dels EUA

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Fill tercer de Gustau Vasa, combaté el seu nebot Segimon, rei de Polònia i hereu del tron suec a la mort de Joan III 1592, amb l’ajut del poble suec, hostil a un rei catòlic El vencé a Stångelro 1598, però no fou coronat fins el 1607, per l’oposició de la noblesa Sostingué guerres poc afortunades amb Polònia 1605, amb Rússia i amb Dinamarca 1611 Desenvolupà la indústria metallúrgica i fou un acèrrim defensor del protestantisme

Ambaixador a Turquia 1754-68 i a Suècia 1771-74, on sostingué el triomf antinobiliari de Gustau III, contribuí a millorar la situació de França després de la guerra dels Set Anys Ministre d’afers estrangers 1774-87 i hostil a Anglaterra, afavorí la independència dels EUA i féu caure Turgot, que s’hi oposava 1776 Fou un dels artífexs dels tractats de Versalles del 1783 i s’alià amb Espanya i els EUA contra Anglaterra

Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

Visqué exiliat amb aquesta a Suzdal’ en un ambient hostil al tsar El 1709 fou enviat a estudiar a l’estranger i es casà amb Sofia Carlota de Brunsvic 1711 Recolzat en el clergat, s’oposà a les reformes del seu pare, que decidí d’excloure'l de la successió al tron 1716 Aleksej fugí a Viena i després a Nàpols 1717, però tornà a Rússia enganyat per una sèrie de promeses que no es compliren Fou empresonat, condemnat a mort i executat 1718, per haver conspirat contra el tsar

Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia

Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que…

Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant 1576 i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals , com una federació de les companyies preexistents El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que afectaven…