Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vectigal
Història
Dret català
Per influència humanística, nom aplicat a diverses imposicions.
Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal sobre la carn que, el 1416, enfrontà el conseller Joan Fiveller amb Ferran I d’Antequera, i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 Fiveller exigí al monarca el pagament de l’impost sobre la carn i els queviures en general, tal com feia tota la població, del qual el monarca volia quedar exempt També en tingué l’ afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en un ambient…
Liu Shaoji
Història
Política
Polític xinès.
Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat
Cuthbert Tunstall
Història
Cristianisme
Bisbe, teòleg i polític anglès.
Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555
Alfons V de Portugal
Història
Rei de Portugal (1438-81).
Fill de Duarte I i d’Elionor d’Aragó Durant la seva minoritat governà el seu oncle, Pedro, comte de Coïmbra, amb la filla del qual, Isabel, es casà 1448 persuadit equivocadament que volia usurpar-li la corona, Alfons V lliurà contra ell la batalla d’Alfarroberia 1449, on el comte morí Continuà 1458-71 a l’Àfrica l’obra d’expansió de l’infant Enric el Navegant mort el 1460 Combaté a favor de la seva neboda Joana en la guerra per la successió de Castella, que acabà amb el tractat d'Alcáçovas A la ciutat de Coïmbra, fundà la primera biblioteca humanística portuguesa
Pere Basset
Història
Història del dret
Jurista, conseller reial ja en temps del rei Martí I i advocat del fisc.
Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant…
Ferran II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1495-96).
Primogènit d’Alfons, duc de Calàbria després Alfons II de Nàpols, i d’Hipòlita Sforza de Milà, accedí al tron de Nàpols en abdicar el seu pare, però s’hagué de refugiar a Ischia, davant la invasió de l’exèrcit francès de Carles VIII i l’entrada i la coronació d’aquest a Nàpols Amb l’ajuda del Gran Capità, aconseguí, tanmateix, de desembarcar a Calàbria i d’entrar triomfalment a Nàpols, insurreccionada contra els francesos 1495 El 1496, després de la victòria d’Atella contra les forces angevines, es casà amb la seva tia Joana d’Aragó per tal d’assegurar-se l’ajuda de Ferran II de…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els…
Miquel Mai de Sa Rovira
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista.
Vida i obra Fill del regent la cancelleria Joan Mai i d’Elisabet de Sa Rovira o Rovira, net del també regent la cancelleria Joan Mai i besnet de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de Sant Benet de Bages Fou doctor en drets Regent la cancelleria de Sardenya 1512-17, ho fou després 1519-33 del Consell d’Aragó El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa, càrrec…
,
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…
Carles Miralles i Solà

Carles Miralles i Solà
© Institut d’Estudis Catalans
Història
Literatura catalana
Hel·lenista, poeta i crític literari.
Vida i obra Catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou vice-rector 1981-86, fou també el primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , i director de la revista Ítaca Des del 1991 fou membre ordinari de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Filològica, d’on ocupà el càrrec de secretari general 1998-2002 Traduí Herodes Mimiambs , Xenofont d’Efes Efesíaques , Iorgos Seferis Mithistòrima i Plató Protàgoras Publicà estudis sobre l’origen de la novella antiga La novela en la antigüedad clásica , 1969…
,