Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Casimir Lefaucheux
Història
Militar
Armer francès.
El 1832 inventà una escopeta de canons basculadors, primera arma pràctica de rerecàrrega, molt semblant al sistema d’obertura modern, que es carregava amb un cartutx format per un tub de cartó tapat en un dels extrems per un casquet de llautó sense fulminant, també inventat pel mateix armer Houler perfeccionà aquest casquet incorporant-hi el fulminant i una agulla lateral que el feia esclatar en ésser percudida pel martellet de l’arma
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
bushido
Història
Codi ètic desenvolupat dins la classe militar ( samurai
) del Japó durant el període Kamakura.
La moral del guerrer bushi —contraposada a l’etiqueta del noble cortesà kuge — evolucionà tot conservant el seu nucli essencial l’esperit marcial, que encloïa el coratge dut fins a la immolació, juntament amb la destresa atlètica i militar, la frugalitat, la gentilesa, etc El bushido anà incorporant, tot transformant-les, concepcions del budisme zen i del confucianisme D’aquest darrer prengué la pietat filial, sotaposant-la, però, a la seva màxima expressió la lleialtat fins a la mort al senyor feudal gishi Els conflictes entre normes de diversa categoria eren resolts pel…
Antoni Ferrer i Pi
Història
Polític, industrial i advocat.
Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció…
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí novament…
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’…
rei | reina
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n’exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
Joan Vernet i Ginés

Joan Vernet i Ginés
© Fototeca.cat
Història
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…
,
Guerra Civil Espanyola

Mapa de la Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…