Resultats de la cerca

Fill de Joan I, es casà amb Elionor d’Aragó Conquerí Ceuta i prengué part en el concili de Basilea i en la campanya de Tànger Escriví Livro da ensinança de bem cavalgar toda sela , apologia de la vida guerrera, i Leal conselheiro , collecció de màximes morals i reflexions filosòfiques

Conreà els gèneres més diversos poesia, teatre, assaig, novella, etc i, influït per la societat gallesa, pel catolicisme i per les idees de Maurras i Barrès, fundà el partit nacionalista Plaid Cymru Pel seu alt patriotisme, és considerat una de les màximes figures galleses de tots els temps Algunes obres seves han estat traduïdes al català

Atribuït erròniament a Jaume I i també a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del s XIII Com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum, d’ibn Isḥāq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, màximes, prediccions i oracions, entre altres components

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

Llistes posteriors canvien alguns dels noms i n'afegeixen de nous Tradició no testimoniada abans del segle VI aC, hom la pressuposa del temps d’Heràclit, i fou popularitzada a l’època hellenística per Demetri de Falèron, que en publicà les màximes o apotegmes, fruit de les suposades reunions on era posada a prova la superioritat de cadascun La dita més famosa és el γνϖσωι σεαυτόν ‘coneix-te a tu mateix’, gravada en el frontó del temple d’Apollo a Delfos i apropiada per Sòcrates

Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i de Tolosa i Carcassona 826-32 i 835-44, de Narbona 828 i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i probablement d’Usès, el qual la confinà a Usès En foren fills Guillem abans del 829 i Bernat 841 S’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale , dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43 És un seguit de màximes bíbliques, de lamentacions poètiques mesclades amb detalls autobiogràfics i exhortacions al seu fill

Ciutadà de Mallorca El 1373 fou nomenat familiar i domèstic de l’infant Joan El 1383 i el 1384 fou síndic dels jurats de Mallorca prop del rei Pere III Fou sobrecoc i algutzir de Joan II fins a la mort d’aquest 1396, que es retirà a Mallorca, on intervingué en el govern municipal Adreçà als seus fills una Doctrina moral , florilegi de màximes de diversos autors sovint clàssics, i també catalans, com Guillem de Cervera, Eiximenis, Antoni Canals o Arnau de Vilanova, comentades en un estil planer i amb simplicitat El 1419 el rei Alfons es dirigí a ell, entre altres personalitats, per a l’…

Primer duc de Cardona Joan Ramon Folc IV de Cardona i primer marquès de Pallars 1491-1513, vescomte de Vilamur, gran conestable i almirall d’Aragó, comanador de Barcelona a l’orde de Sant Joan, fill de Joan Ramon Folc III i de Joana d’Urgell A 16 anys fou un dels defensors del príncep Ferran i la reina Joana a la força de Girona 1462 La seva joventut transcorregué en la guerra civil lluitant al costat del seu pare i del príncep Ferran de Girona El 1467, mort Bernat Joan de Cabrera, li fou donada la conestablia de la corona El mateix any entroncà amb la família reial pel seu matrimoni amb…

Destinat a la carrera militar, l’abandonà per ocupar el benefici familiar del bisbat de Luçon 1606 Fou diputat eclesiàstic de Poitou als Estats Generals del 1614 A través de Concino Concini , l’home de confiança de la reina regent, Maria de Mèdici, esdevingué secretari d’estat 1616 Proclamada la majoritat de Lluís XIII, aquest desplaçà l’equip de govern de Concini Richelieu, però, aconseguí de reconciliar Lluís XIII amb la seva mare i amb aquest èxit diplomàtic Angers, 1620 continuà la seva carrera política Esdevingué cardenal el 1622 i accedí, poc després, a cap del consell del rei 1624 En…

Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…