Resultats de la cerca

Duc d’Addis Abeba Participà amb el grau de general a la Primera Guerra Mundial, on es distingí en la presa de Sabotino Fou cap d’estat major 1919-21, governador de Líbia 1928-33, dirigí el cos expedicionari d’Abissínia 1935 i fou virrei d’Etiòpia El 1940 fou nomenat comandant en cap dels exèrcits italians, càrrec que dimití 1941, mostrant-se contrari a la guerra amb Grècia A la caiguda de Mussolini, Víctor Manuel III el féu president del consell de ministres i l’encarregà de signar la capitulació d’Itàlia 1943 L’any següent abandonà la vida pública Publicà les seves memòries…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista…

Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Fill de Roger de Lauria i de Bella d’Amichi , dida i dama de Constança de Sicília amb la seva mare, acompanyà la princesa a la cort de Jaume I quan aquesta es casà amb l’infant Pere a Montpeller, el 1262 Acompanyà aquest a Toledo i a Madrid 1269 Jaume I li donà, conjuntament amb la seva mare, la vall de Seta, prop de Cocentaina 1270, amb la condició de residir al Regne de València L’infant procurà el seu casament amb Margarida Lancia, i el feu cavaller 1273 Jaume I el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el repoblament del lloc 1276 Pere II, ja rei, li donà facultat per a nomenar…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…