Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Federació Democràtica Nacionalista
Història
Organització política nacionalista i reformista catalana constituïda per Francesc Macià, que publicà el seu programa de fundació el 2 de febrer de 1919.
Afirmà el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda, a més a més de diverses millores socials sou mínim, assegurança obligatòria, foment del cooperativisme, nacionalització de les vies de comunicació, municipalització dels serveis públics, etc Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i obrí la via per a la formació d’Estat Català
Michael Davitt
Història
Política
Polític i revolucionari irlandès.
Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904
Aneurin Bevan

Aneurin Bevan
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític britànic.
De família minaire, fou líder de l’ala esquerra del partit laborista i contrari al govern de coalició de Winston Churchill Formà part del govern de Clement Attlee com a ministre de sanitat 1945 i aconseguí l’aplicació del pla Beveridge i la nacionalització de la medicina Ministre de treball 1951, aquell mateix any dimití en oposar-se al pressupost favorable al rearmament, i provocà una forta crisi en la unitat del partit Denuncià la política d’Attlee de submissió als EUA El 1954 dimití el seu càrrec al comitè polític, i posteriorment 1959 fou nomenat secretari adjunt
José Figueres Ferrer
Història
Política
Polític costa-riqueny.
Fill del metge català Marià Figueres i Forges Estudià hidràulica i combustió a Massachusetts EUA Dirigí una plantació de cafè a les muntanyes del sud del país, que per la seva extensió i organització donà origen a una gran cadena agroindustrial El 1942 fou perseguit i expulsat de Costa Rica per la seva actitud crítica envers el govern i s’exilià a Mèxic 1942-44 En tornar fundà el Partido Social Demócrata El 1948 encapçalà la política revolucionària que defensava Otilio Ulate, i quan el Congrés Nacional anullà les eleccions presidencials guanyades per aquest, encapçalà la revolta civil dita…
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la ciutadania era…
Venustiano Carranza
Història
Militar
Polític i militar mexicà.
Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització…
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord

Charles Maurice de Talleyrand-Périgord en un oli de François Gérard (1808)
Metropolitan Museum of Art (Nova York)
Història
Polític i diplomàtic francès.
Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…
Nasser
Història
Militar
Nom amb què és conegut Ǧamāl ‘Abd al-Nāsir, polític i militar egipci.
Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena…
Clement Richard Attlee
Història
Estadista britànic.
El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald 1929-31 Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945 Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat 1947 En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana En política colonial…
Enric VIII d’Anglaterra

Enric VIII d'Anglaterra (1530-35), de Joos van Cleeve
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra (1509-47), senyor i, després, rei d’Irlanda (1541).
Fill d’Enric VII, aquest concertà 1503 el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó , filla dels Reis Catòlics i vídua del seu germà, Artur, el qual succeí en el principat de Galles En accedir al poder 1509, el qual exercí amb l’ajut, com a conseller, del cardenal Thomas Wolsey, es casà amb Caterina i, inicialment, afavorí la política de l’emperador Carles V contra França però després de la batalla de Pavia 1525 el poder creixent de l’emperador el feu aliar amb Francesc I de França El 1527 plantejà la possibilitat de trencar amb l’autoritat del papa i amb l’Església catòlica El conflicte havia…