Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Jaume I de Catalunya-Aragó
Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
secularització
Història
Transferència de béns de l’Església a propietaris civils o a l’estat.
El mot sol aplicar-se a la transferència progressiva, ja des de l’edat mitjana, dels delmes delme a senyors laics, oa llur abolició a partir de la Revolució Francesa i, d’una manera específica, al procés de desamortització
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació…
manefla
Història
Funcionari destinat a fer els encàrrecs o a portar els avisos d’una corporació o comunitat.
feixisme
Història
Política
Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb què hom s’imposa a una persona o a un grup.
agà
Història
Primitivament, nom donat pels turcs orientals al germà primogènit i pels otomans al senyor o a l’amo.
Posteriorment, a Turquia prengué el sentit de cap militar o civil A Algèria, sota l’administració turca, designà el comandant de les tropes de geníssers que del 1659 al 1671 s’apoderà del govern, i deixà als paixàs només atribucions honorífiques Sota l’administració francesa, aquest títol fou superior al de caid El títol d’agà passà als països islàmics orientals
execució en efígie
Història
Execució que consistia a cremar l’efígie del condemnat o a penjar d’un pal l’extret del judici condemnatori.
remolar
Història
Transports
El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, conservació i reparació dels rems.
companyia
Història
Militar
Des de l’edat mitjana, conjunt d’homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d’un capità
.
Aquests eren reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals, com la Companyia dels Almogàvers almogàver, les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin o la Companyia dels Blaus de València Des de la fi del s XV reberen també el nom de capitanies , com les del Gran Capità a Granada i a Nàpols En disminuir, al llarg del s XVI, el nombre d’homes que les formaven, foren agrupades en terços L’ordenança del 1768 abolí el nom de capitania i establí la formació d’unitats superiors a partir de la companyia En aquella època…