Resultats de la cerca

Rebia un sou fix i, a més, el lucre de les inspeccions, les llicències i les execucions de penes multes A Barcelona eren designats anualment dos obrers, i des del s XV eren normalment un ciutadà i un mercader al s XVII havien d’ésser un cavaller i un mercader

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’Esquerra…

Foren acceptats per la Generalitat de Catalunya com a òrgans legals de decisió, i per l’agost del 1936 hom en regulà l’organització i el funcionament Assumia la gestió d’una empresa si el propietari era declarat desaparegut en uns altres casos efectuava només una funció de control de l’antic consell d’administració La seva intervenció havia d’ésser aprovada pel Consell d’Economia de la Generalitat Pel decret de collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936, aquests comitès restaren únicament en les empreses no collectivitzades

Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…

Hi assistiren quinze delegats els quatre representants de la Federació Regional Espanyola, Farga Pellicer, González Morago, Marselau i Alerini, més Bakunin, Fanelli, Guillaume, Malatesta, Cafiero, Costa, etc en nom de cinc federacions regionals Espanya, Itàlia, França, Jura i els Estats Units Hom aprovà un pacte d’amistat, solidaritat i defensa mútua entre federacions lliures Pacte de Saint-Imier, que, en contra de les ressolucions del Congrés de la Haia, proclamava la quasi total autonomia de les federacions, denunciava l’autoritarisme del consell general de l’AIT i es negava la conveniència…

Obrer de la construcció, molt jove s’adherí al partit republicà federal però, influït per la lectura de La Federación de Barcelona, edità a Palma El Obrero novembre del 1869 — octubre del 1870 i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel juny del 1870 a Barcelona, on s’alineà amb els bakuninistes aliancistes Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa abril del 1872 resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT…

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A…

Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel juny del 1864 Posteriorment figurà en les directives de l’Ateneu Català de la Classe Obrera 1868-69 i de la Direcció Central de Societats Obreres 1869 Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del juny del 1870, fou secretari de la federació barcelonina de l’AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d’Obrers en Ferro Prorepublicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de…