Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
democràcia orgànica
Adolf von Baeyer

Adolf von Baeyer
© Fototeca.cat
Història
Científic alemany.
Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905
capità general de l’armada
Història
Transports
Cap superior de les forces navals d’un estat; en els països anglosaxons rep el nom d’almirall de flota.
A l’Estat espanyol el càrrec fou creat el 1793 tenia la direcció orgànica i tècnica de l’armada, però no l’operativa, que era del rei Suprimit el 1869, fou reinstaurat per Alfons XII el 1912, que l’ostentà Suprimit novament el 1932, després del 1939 fou novament reinstaurat i el detingué el general Franco En depenen els capitans generals de departament marítim , càrrec equivalent al de capità general de l’exèrcit de terra
Josep Riquelme i López-Bago
Història
Militar
Militar.
Prengué part en les campanyes d’Àfrica General de divisió 1931, fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica País Valencià entre el 1931 i el 1934 Vocal del consell director de l’assemblea d’ordes militars 1936, lluità per la república durant la guerra civil Cap de la primera divisió Madrid, comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte fou agost-setembre del 1936 cap d’operacions del centre d’Espanya i dirigí l’enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura Inspector general de l’exèrcit 1937, fou comandant militar de l’àrea interior de…
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…
Partit d’Unió Republicana Autonomista
Història
Nom adoptat pel blasquisme el 1908, arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana
.
L’adjectiu autonomista sols hi designava independència orgànica respecte al radicalisme lerrouxista Pretenia l’establiment d’una república espanyola democràtica, la separació de l’Església i l’Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l’autonomia provincial i regional En foren dirigents, entre d’altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati En les eleccions del 1914 reprengué el nom d’Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA Durant la Segona República, amb un programa a la dreta del…
Germinal Esgleas i Jaume
Història
Política
Nom amb què és conegut Josep Esgleas i Jaume, dirigent anarcosindicalista.
Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del…
Fernando Weyler y Laviña

Fernando Weyler i Laviña
© Fototeca.cat
Botànica
Història
Metge militar, botànic i erudit.
Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…
Corts Espanyoles
Història
Òrgan polític de l’Estat espanyol durant el règim franquista, creat el 1942, definit com a instrument de col·laboració en la tasca legislativa que corresponia al cap de l’estat i dependent del poder executiu.
Hom hi deliberava sobre actes o lleis en cas que el govern ho considerés oportú Franco en sancionava sempre el text final, i el govern podia legislar directament per decret llei en cas de guerra o d’urgència Els procuradors a corts podien ésser nats en funció de determinats càrrecs polítics o administratius o electius per designació directa del cap de l’estat o bé, formant minoria, mitjançant eleccions indirectes La Llei Orgànica de l’Estat 1967 modificà en part la competència i el funcionament de les Corts franquistes Les úniques eleccions directes eren les de dos procuradors…
Cruz Martínez Esteruelas
Història
Polític i advocat de l’estat.
La seva formació política a FET-JONS li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…