Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
tresoreria
Història
Oficina del tresorer.
A la corona catalanoaragonesa la tresoreria reial era la responsable del pagament de tots els funcionaris reials i receptora de la major part dels ingressos reials els drets reials, com que no eren patrimonials ni feudals, eren pagats a la tresoreria Era presidida pel qui regia la tresoreria Cada un dels estats de la corona tingué una tresoreria particular
fisc
Història
Dret català
Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
Dalmau de Biert
Història
Diplomàtic.
Ambaixador 1404 de Martí l’Humà a la cort de Martí el Jove, a Sicília Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya Escriví unes Memòries o Llibre ordenat de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya , en què detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I
Guifré de Rià
Història
Suposat pare de Guifré el Pelós, al·ludit per primer cop en el nucli inicial dels Gesta comitum Barcinonensium, completat en el període 1162-84, que en això s’inspira segurament en un text redactat a Cuixà poc després del 1127.
És el resultat de la confusió en un de sol dels comtes Guifré I i el seu fill i successor Guifré II, alludit en els documents com a Guifré fill de Guifré El domini de Rià hauria estat adjudicat a Cuixà per la família comtal, procedent dels seus béns patrimonials Foren els autors de l' Histoire de Languedoc els qui en 1730-45 demostraren la falsedat de la contalla dels Gesta
Bernat Castelló
Història
Burgès.
Diputat de la generalitat 1461-63 per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472 El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials Fou cònsol d’aquesta última ciutat 1473-74 i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses 1474-75 Lluí s XI li confiscà els béns
Bel·ló I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona en temps de Carlemany.
Pare de Guiscafred, comte de Carcassona, de Sunifred Sunifred I d’Urgell-Cerdanya , comte d’Urgell-Cerdanya —pare de Guifré I de Barcelona —, amb força seguretat d’ Oliba I de Carcassona , comte de Carcassona, i probablement de Sunyer I d’Empúries-Rosselló , comte d’Empúries-Rosselló Posseïa els béns patrimonials al Conflent, però hom en desconeix els antecedents familiars i les circumstàncies del naixement La seva persona s’ha de considerar com l’origen del Casal de Barcelona , del tronc inicial del qual devien néixer diverses branques que s’estengueren cap a l’Alvèrnia, el…
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la…
tresorer reial
Història
Funcionari reial que tenia cura de l’erari reial.
A la corona catalanoaragonesa el títol aparegué per primera vegada a Sicília sota Pere el Gran en termes que no precisen si tenia cura del patrimoni reial o de l’erari 1282 el primer que posseí el càrrec fou el jueu Jusef Ravaya Aquest càrrec fou imitat aviat als estats patrimonials el 1284 fou nomenat com a tresorer Bernat Escrivà Les funcions del tresorer reial foren delimitades per les ordinacions de Pere el Cerimoniós del 1344 estava subordinat al mestre racional i havia de fer els pagaments que aquest li ordenava, guardar el tresor reial i ingressar a la tresoreria els…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la…
Maria Teresa I d’Àustria
Història
Arxiduquessa d’Àustria, reina d’Hongria i de Bohèmia (1740-80) i emperadriu romanogermànica.
Filla de l’emperador Carles VI, aquest féu conèixer la pragmàtica del 1713, que assegurava els dominis patrimonials dels Àustria a Maria Teresa, avantposant-la a les filles del seu germà gran Josep I, però quan morí 1740, Frederic II de Prússia envaí Silèsia 1740-41 i l’elector de Baviera es proclamà emperador, amb el nom de Carles VII 1742 Amb l’ajuda d’Anglaterra i Hongria, Maria Teresa féu coronar emperador 1745, amb el nom de Francesc I, el duc Francesc III de Lorena, amb el qual s’havia casat el 1736 Per la pau d’Aquisgrà, que posà fi a la guerra de Successió austríaca 1740-…