Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
Casino Mercantil
Història
Economia
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851.
Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern (consolat de mar).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que…
bagauda
Història
Camperol revoltat contra els grans propietaris i el poder romà.
Els inicis del moviment dels bagaudes se situen a la fi del s II dC, però tingueren molt d’increment durant la crisi del s III i perduraren tot el baix Imperi Romà ss IV i V La documentació és més aviat escassa i no reflecteix la importància que tingué la revolta Començà a les Gàllies i s’estengué durant el s IV a la Tarraconense, on Valentinià III hagué d’enviar un exèrcit dirigit per dos generals a la zona de l’alta vall de l’Ebre, però no resolgué l’afer, puix que hi ha notícia d’expedicions militars de càstig posteriors Els bagaudes eren esclaus, colons agrícoles i camperols…
cos de comerç
Història
Nom que prengueren les antigues corporacions o col·legis de mercaders matriculats a Barcelona, València i Saragossa suprimides pels decrets de Nova Planta (1707-16).
En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41…
vegueria de Rosselló
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya del Nord centrada en la vila de Perpinyà.
El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat del Rosselló exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a…
armar cavaller
Història
Cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller, i que consistia essencialment en el cenyiment de l’espasa al neòfit pel padrí i el cop que aquest, amb el palmell de la mà, li donava a la nuca o a la galta.
La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei o senyor, el…
boiar
Història
Títol dels grans terratinents russos que formaven la classe superior de la societat feudal.
Des del s XIV eren la casta militar que envoltava el gran duc de Moscou Ivan el Terrible 1533-84 els sotmeté i reduí llur importància El títol fou abolit per Pere el Gran A Romania els boiars aparegueren com a classe social als ss XIII i XIV i hi perduraren fins l’any 1944 Hom anomena regència dels boiars el període de la història de Rússia 1533-47 en què els boiars, apartats del poder per Basili III, tingueren una gran importància en la direcció de la política Durant la regència de la vídua de Basili III, Elena Glinskij, els boiars la pressionaren amb freqüents aixecaments…
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…
cort baronial
Història
Organisme jurisdiccional, governatiu i administratiu dependent d’un baró o senyor jurisdiccional.
En les jurisdiccions constituïdes per diverses baronies o termes de castell hi havia la cort del procurador o del governador general procurador general, governador general, a més de la cort del batlle batlle, a cadascun dels llocs o termes En alguns casos tenien normes de procediment o estil individualitzades Des del s XVI, llurs facultats foren més i més restringides, sobrevisqueren als decrets de Nova Planta i perduraren fins a l’extinció de les jurisdiccions senyorials el 1813 A més del procurador o del batlle, les corts baronials, a l’igual de les reials, tenien un jutge…