Resultats de la cerca

Fill del rei Ramir I, succeí el seu germà Sanç I

Fou elegit per nobles i prelats, en morir Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Pamplona Els moments inestables de la successió foren aprofitats per Alfons VII de Castella per a ocupar Nájera i La Rioja i avançar sobre Saragossa, circumstància que apropà Garcia VI a Ramir II d’Aragó pacte de Vadoluengo, 1135 Després Garcia s’alià amb Castella i, a canvi, obtingué d’Alfons VII la possessió del Regnum Caesaraugustanum 1135, però el 1136 la plaça, amb el seu entorn, fou lliurada a Ramir II En represàlia, Garcia s’alià amb Portugal, i els seus homes fustigaren les fronteres de Castella i d’Aragó…

Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…

Fou preparada a Barcelona en una reunió de magnats a la qual assistiren el legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona Hi participaren forces de molts regnes cristians, entre les quals les pontifícies comandades per Guillaume de Montreuil, les normandes, les de Gui Geofroi, comte de Poitiers i duc d’Aquitània, les aragoneses del rei Sanç Ramires i les catalanes del comte Ermengol d’Urgell i del bisbe de Vic, Berenguer Guifré Barbastre fou presa al cap d’un setge de quaranta dies Els vencedors s’apoderaren d’un enorme botí, tractaren durament els vençuts i…

Aliat amb Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d’Aragó, fou derrotat 1082 pel seu germà Yūsuf al-Mu'tamin de Saragossa, que era ajudat pel Cid Conquerí Xàtiva i assetjà València, defensada victoriosament per Álvaro Háñez Intentà de resistir els repetits atacs del Cid presa del castell de Polop el 1089 i devastacions de Dénia i Tortosa aliat de nou amb els comtes catalans i amb el nou rei de Saragossa, el seu nebot Ahmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, però a la seva mort el seu fill i successor Sulaymān es féu tributari del Cid

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…

Ambdós germans succeïren llur pare a la mort d’aquest el 1076 Aquest fet comportà l’encunyació, a partir del 1080, de diners anònims barcelonins, que mantingueren el tipus immobilitzat durant els governs de Ramon Berenguer III i de Ramon Berenguer IV L’indivís comportava una certa preeminència de Ramon Berenguer II El 1078 aquest signà garanties al seu germà sobre la base de les paries de Lleida i de la persona del seu reietó Yūsuf al-Muzaffar, en lluita contra el seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir de Saragossa Aquesta situació permeté l’expandiment del comtat de Barcelona pel pla d’…

Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó Sanç V de Pamplona i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085 Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas 1086 Prengué Estada 1087 Cooperà amb ell a la presa de Montsó 1089, que quedà sota la seva jurisdicció Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092 El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’…

Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…

El Cid vencé i feu diversos presoners aragonesos