Resultats de la cerca

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d’Orís, Pere…

Advocat i poliglot, fou rector en diverses ocasions de la Universitat de Lima i s’interessà per la filosofia i la ciència europees A part la seva obra com a científic, conreà l’èpica Lima fundada o Conquista del Perú , 1732, amb escassa fortuna, i el teatre, que té realment importància, una gran gràcia satírica i ensems ingènua i senzilla Triunfos de amor y poder 1710, Afectos vencen finezas 1720, La Rodoguna adaptació de la tragèdia del mateix títol de Corneille, i obres menors Loas, Bailes, Fines de Fiesta , potser el millor de la seva producció L’obra en prosa Pasión y Triunfo de Cristo…

L’ofici, desenvolupat a partir dels s XV i XVI, fou exercit pels ferrers, fins que al s XVII les necessitats de proveïment exigiren una major producció, fet que originà en alguns indrets un ofici especialitzat i independent Tingué realment importància a Ripoll i Campdevànol, a causa, possiblement, de la facilitat d’obtenció de ferro al mateix Ripollès, centres que, amb els d’Olot i Manresa, esdevingueren gairebé els únics proveïdors del mercat peninsular i americà El gremi de clavetaires de Ripoll formava part de la confraria de Sant Eloi L’aprenentatge de l’ofici durava quatre…

Aquest sistema fou adoptat per la majoria dels gremis dels Països Catalans durant el segle XV La mestria conferia al menestral la plenitud dels seus drets econòmics direcció del taller i privilegis de fabricació i de venda i socials participació en el govern de la corporació Tanmateix, sota les disposicions aparentment igualitàries, existia una diversitat de situacions econòmiques mestres realment independents que eren petits empresaris, grup reduït i minoritari que governava els gremis mestres formalment independents que, tenint taller i treballadors propis, es trobaven sotmesos…

Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any…

Fou soldat en la Guerra Gran, i es distingí, durant la guerra contra Napoleó, en l’assalt al castell de Jaca 1813 Romangué en l’exèrcit, i portà una vida dissoluta, fins que, el 1817, desertà i s’endugué la caixa del regiment Per por o per penediment, acabà refugiant-se en la Trapa de Santa Susanna, d’on, el 1821, suprimit el monestir, passà a Poblet, amb la resta de la comunitat Incitat pels absolutistes de la comarca, per l’abril del 1822 es posà al capdavant d’una partida reunida a l’Espluga de Francolí Les seves qualitats de guerriller i també la teatralitat de les seves accions el…

Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència…

A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…

Els jaciments d’aquesta cultura són terra endins, a uns 80 km de la costa, en una regió desèrtica i desolada Hom no coneix ciutats ni centres religiosos del poble creador d’aquesta cultura tots els materials coneguts procedeixen de les tombes, que consisteixen en pous profunds i verticals que van a parar a cambres on hi ha les mòmies embolcallades amb mantells, ponchos i altres peces de roba i adornades amb joies d’or, d’argent i de coure Aquestes robes poden ésser de cotó o de fina llana de vicunya i alpaca, i tant per les tècniques del teixit com pel colorit i la varietat dels dibuixos són…