Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Anna d’Aragó i de Navarra
Història
Filla legitimada de Carles, príncep de Viana, i de María de Armendáriz, senyora de Berbínzana i de Pueyo, muller (1471) de Luis de la Cerda, duc de Medinaceli.
Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència 1451, i en un testament 1453 havia reconegut Anna hereva de Navarra Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès
Bernal Díaz del Castillo
Història
Militar
Militar i cronista d’Índies castellà.
Participà en tres expedicions a Mèxic 1517, 1518 i 1519 amb Hernán Cortés, i assistí a tota la conquesta de l’imperi asteca El 1540 s’establí definitivament a Guatemala Escriví Historia verdadera de la conquista de Nueva España 1568, rèplica a la història de López de Gómara, per tal de reivindicar la participació dels soldats en la conquesta L’obra és important per l’abundància i la precisió dels fets i pel realisme narratiu de l’autor
Venceslau III de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1305-06), Hongria (Venceslau I: 1302-05) i Polònia (Venceslau II: 1305-06).
Fill de Venceslau II i de la seva primera muller, Judit d’Àustria Perdé Hongria en la guerra amb el duc Albert I d’Àustria 1305 Portà una vida dissoluta Hagué de vendre les possessions de Mísnia al marcgravi de Brandenburg Morí assassinat quan preparava la guerra per a reivindicar els seus drets a Polònia Fou casat amb Viola, filla del duc d’Oppeln, i no tingué descendència Fou el darrer sobirà de la dinastia dels premíslides
Berenguera I de Castella
Història
Reina de Castella i de Lleó.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1197 amb Alfons IX de Lleó, el matrimoni fou anullat, i Berenguera tornà a Castella el 1204 D’aquest casament nasqué el futur Ferran III de Castella i Lleó Mort Enric I de Castella 1217, fou proclamada reina, però traspassà la corona al seu fill Ferran El 1230 morí Alfons IX i Berenguera induí Ferran a reivindicar la successió paterna l’acompanyà a Lleó, on aconseguí la renúncia de les filles d’Alfons IX, hagudes amb Teresa de Portugal, a favor seu
Anton Villar Ponte
Història
Política
Periodista i polític gallec.
Fundà 1916 les Irmandades da Fala per reivindicar la llengua gallega amb ple significat cultural i social, i féu de la qüestió lingüística l’eix del seu pensament polític Fundà el setmanari ‘A Nosa Terra'', portaveu de les Irmandades, i fou cofundador de l’ORGA Fou diputat a corts pel Partido Galleguista 1936 i collaborà, amb el seu germà Ramon, en els estudis Doctrina Nazonalista 1921 i Breviario da Autonomia 1933 Conreà també el teatre La seva obra periodística en gallec ha estat recollida, en part, a Pensamento e Sementeira 1971
Aleksandra Mikhajlovna Kollontaj
Història
Política
Política soviètica.
Membre del partit bolxevic des del 1906 i més tard del comitè central Fou autora de nombrosos treballs sobre el lloc de la dona en la família capitalista Després de la revolució continuà ocupant-se de reivindicar el lloc que havia de correspondre a la dona en la nova societat Pertangué a l’Oposició Obrera contra la burocratització del partit i de l’estat obrer, però fou apartada de la política activa el 1924 i relegada a funcions diplomàtiques a l’estranger Tingué una gran producció bibliogràfica, de la qual sobresurten les obres sobre economia i sobre teoria socialista
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
Pasqual Boronat i Barrachina
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Publicà diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigador és considerable Amb el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc Els seus estudis més extensos són Los moriscos españoles y su expulsión 1901 i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi 1904, que, tot i haver estat escrits amb la intenció de reivindicar la figura de l’arquebisbe Ribera, i restar viciats per aquesta parcialitat exegètica,…
Carles VIII de França
Història
Rei de França (1483-98).
Fill i successor de Lluís XI Estigué sota la regència de la seva germana Anna de França 1483-91, que ultimà el matrimoni del rei amb Anna I de Bretanya 1491 Carles, ja regnant personalment, intentà de reivindicar els drets francesos, heretats dels Anjou, a Nàpols Cercà la neutralitat d’Anglaterra pel tractat d’Étaples 1492 la de Catalunya-Aragó i Castella, amb la cessió de Rosselló i Cerdanya, pel tractat de Barcelona 1493, i la d’Àustria, amb la cessió de l’Artois i el Franc Comtat, pel tractat de Senlis 1493 Però els ràpids èxits en l’avançada per Itàlia i la seva entrada a…
Muḥammad Zāhir de l’Afganistan
Història
Rei de l’Afganistan (1933-73).
Assolí el govern en ésser assassinat el seu pare Nādir Shāh 1933 Neutral durant la Segona Guerra Mundial, portà a terme diversos plans de desenvolupament econòmic i cultural del país i hagué de resoldre conflictes fronterers amb l’URSS i el Pakistan i enfrontar-se a contínues lluites faccionals Malgrat que el 1964 instaurà un règim parlamentari constitucional, fou destituït per un cop d’estat i la proclamació de la república el 1973 Abdicà la corona aquest mateix any i s’exilià a Itàlia Després de l’enderrocament del règim dels talibans 2001, amb l’establiment d’un sistema democràtic tutelat…