Resultats de la cerca

El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona

Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751

Fill i successor de Yūsuf I Bé que fou un polític hàbil, que sabé aprofitar la guerra civil castellana entre Pere el Cruel i Enric de Trastàmara amb diverses annexions territorials Priego, Utrera, Jaén, Úbeda, etc, és famós sobretot com a mecenes d’ibn al-Hatīb, d’ibn Hātima, d’ibn Zamraq, etc i per la seva política cultural construí hospitals i la madrassa del seu nom a Granada

Després d’haver participat en diverses conspiracions especialment en la Fronda, es retirà de la vida política, freqüentà els salons de Mme de Sabé i de Mme de La Fayette i redactà les seves Sentences et maximes de morale 1655, on, a partir de la constatació que les virtuts sovint no són més que vicis disfressats, s’ordenà una visió lúcida i pessimista de l’home, força influïda pel pensament jansenista

Cap de l’estat major de Hindenburg, contribuí a derrotar els russos a la Prússia Oriental 1914 Des del 1915 compartí amb ell la direcció dels exèrcits alemanys de fet, en fou el cap pensant, i la seva influència envaí el camp civil Hàbilment, malgrat haver sollicitat l’armistici 29 de setembre de 1918, sabé defugir-ne la responsabilitat i traspassar-la al govern Nacionalista i racista exaltat, definidor de la guerra total, féu costat a Hitler putsch del 1923 Escriví sobre qüestions militars i polítiques

Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis

Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787

L’ortodòxia del seu llenguatge influí en cercles femenins i sabé guanyar-se alguns bisbes i molts de clergues, i ell mateix arribà a bisbe d’Àvila Idaci, bisbe d’Emèrita, obtingué un decret condemnatori de Gracià 381 i més tard 384 un altre donat per l’usurpador Màxim, i que, finalment, fos declarat heretge pel sínode de Bordeus Malgrat el recurs a la cort imperial, fou condemnat a mort i, amb sis altres companys més, executat Hom el considera una figura representativa de l’ambient hispànic de l’època

Fill de Huitzilihuitl , el 1417 assolí el comandament de l’exèrcit asteca i dugué a terme nombroses campanyes militars Nomenat emperador, en successió del seu oncle Itzcoatl , continuà l’expansió del regne cap a les zones de Guerrero, Hidalgo, Puebla i Oaxaca i assegurà les conquestes anteriors, fins a dominar tot l’altiplà d’Anàhuac Fou un decidit partidari del poder absolut de la monarquia enfront de la noblesa militar i sacerdotal i insistí en el caràcter teocràtic de l’imperi No el sabé, però, organitzar administrativament Fou succeït pel seu fill  Axaiacatl

Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa