Resultats de la cerca

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, pertanyien, com els notaris, a l’estament dels artistes, i a partir del s XVI, tendiren a ascendir de categoria estamental

Cap al segle V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del segle IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega

Tingué al seu càrrec el comandament del vaixell fins al s XVI, que passà a dependre del capità com a cap militar i del patró com a responsable financer de l’empresa, i les seves funcions tendiren a restar reduïdes a la direcció de la maniobra i la propulsió del vaixell i al govern directe dels galiots El càrrec era proveït pel capità general de l’armada Des del s XIV era assistit per un sotacòmit, i als s XVII i XVIII, a més, per un còmit de mitjania Per a la formació de còmits hi hagué a Sevilla s XVII i XVIII un Colegio de Cómitres

Successors dels conqueridors, eren els anomenats dotze llinatges de rics homes de natura Cornell, Luna, Azagra, Urrea, Alagó, Romeu, Foces, Lizana, Entença, etc Res no podia fer el rei sense llur consell Capitans dels cavallers i de més gent que els seguien —portaven, per això, penó i caldera—, es repartien les noves terres conquerides i les donaven als vassalls seguidors, que les rebien en vassallatge Amb el temps tendiren, però, a deixar estats i heretats als fills com a patrimoni i es quedaren només les rendes feudals i d’honor, però perderen les prerrogatives de poder i…

A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a…

Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de convocar i de…

El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…

El concepte, d’encuny aristotèlic, definit com a govern de més d’un, però no pas de tothom, distingeix entre aristocràcia en què el govern és dirigit al bé general i aristocràcia impura o oligarquia en què el govern és dirigit al bé particular Com a forma històrica, l’aristocràcia fou, en sentit estricte, la forma de govern de la societat grega arcaica, que perdurà després en algunes ciutats El domini de l’estructura d’aquesta societat, fonamentada en una producció agrícola i una economia natural, era a mans de terratinents constituïts en castes hereditàries que pretenien descendir dels…

La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…