Resultats de la cerca

Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 2006 i en filosofia per la Universitat Ramon Llull 2006, es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 2013 Fou ordenat sacerdot el 2003 A partir del seu retorn de Roma combinà la tasca pastoral amb la docència, a més de dirigir la càtedra de teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” i la revista Quaderns de Pastoral  Des del 2020 és membre conseller del Centre de Pastoral…

Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen Los Padres de la Iglesia…

Carmelità, prior del convent Palma, fou professor de teologia a l’Estudi General, on introduí la filosofia de Roger Bacon Els seus nombrosos estudis sobre història religiosa de Mallorca, teologia i dret canònic, han restat inèdits

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura, catedràtic de lògica 1542-1543, filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 i rector en tres ocasions És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran…

El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus

Ordenat el 1925, fou catedràtic de teologia de la Universitat de Friburg de Brisgòvia Estudià la dogmàtica i la història de la teologia i la filosofia medievals, especialment de l’àrea hispànica Zur Gnadenlehre des jungen Suárez 1933, Francisco de Vitoria y la doctrina de la gracia en la escuela salmantina 1934, Geschichte des Molinismus 1935 amb importants edicions de fonts Molt interessat per Ramon Llull, el 1957 fundà a Friburg de Brisgòvia el Raimundus Lullus Institut Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la…

Fou ordenat de sacerdot a Tortosa 1675 passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Bríndisi, però fou refusat Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714 Quan Felip V ocupà l’illa 1717 es negà a reconèixer-lo Fou molt estimat i tingut en fama de sant És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí

El 1750 es doctorà en teologia Fou mestre 1753 de Montesa Costera i catedràtic de teologia i de filosofia 1763-67 de la Universitat de València, on introduí la filosofia moderna Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier 1768-80 Obtinguda una canongia a València, hi tornà Nomenat rector de la Universitat 1748-87, aconseguí del rei l’aplicació d’un nou pla d’estudis i el restabliment del patronat, suspès des del 1774 Fou nomenat rector perpetu Arran de la invasió napoleònica, fou vocal de la junta eclesiàstica i d’instrucció pública 1809 i…

Franciscà, des del 1657 fou provincial de Mallorca Ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma i teologia a Roma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A…