Resultats de la cerca

Llurs veïns per llevant eren els ilergets ilerget, pel S els celtibers celtiber i per ponent els berons beró i un altre poble basc, els vàrduls vàrdul Originats en els pobles pirinencs de la cultura megalítica, l’estat de vida primitiu, amb costums arcaics, fou producte de l’aïllament geogràfic Llur llengua era semblant a la basca actual, potser al dialecte altnavarrès Per llur territori passaren diversos pobles indoeuropeus, que deixaren llur testimoniatge en la toponímia a més, sofrí infiltracions dels celtibers, que donaren lloc a la formació d’una cultura material de tipus cèltic que…

Fou autor de comèdies, autos i tragèdies bíbliques, avui perdudes, de Los veinte triumphos 1530, història en vers de vint ducs espanyols, i de Portante de casas nobles i Jardín del alma cristiana 1552 Traduí i completà De turcorum rebus historia , de Paulus Jovius Palinodia de la nephanda y fiera nación de los turcos, 1547

Possiblement d’origen noble, el 1501 anà a Amèrica, on participà en diverses exploracions a Veneçuela Colonitzador i governador del Darién 1511, explorà les contrades meridionals de Centramèrica el 1513 travessà l’istme de Panamà i descobrí l’oceà Pacífic Governador de Panamà 1514, sota la jurisdicció del seu sogre Pedrarias Dávila, aquest, tement una rebellió, el féu empresonar i condemnar a mort

Segon comte de la Conquista de las Islas Batanes —títol que heretà 1805 del seu germà José—, es destacà en les guerres de Carles III i Carles IV i assolí el grau de tinent general El 1807 fou nomenat capità general de València en esclatar la Guerra del Francès, malgrat la seva actitud indecisa envers Josep Bonaparte, es veié forçat pels avalots populars a oposar-s’hi presidí la Junta Suprema de Govern del Regne de València, però no sabé impedir els crims sanguinaris del canonge Baltasar Calvo, i només estimulat per Joan Rico gosà fer-lo empresonar 7 de juny de 1808 Organitzà la defensa de…

El 1501, acompanyat de Juan de la Cosa i Vasco Núñez de Balboa, recorregué el litoral colombià El 1521 hi fundà la colònia de Santa Marta

La convocatòria commemorà els 500 anys de l’arribada del navegant portuguès Vasco da Gama a l’Índia L’Exposició respongué a la temàtica de Els oceans, un patrimoni pel futur recolzada en la declaració de les Nacions Unides de convertir el 1998 en Any Internacional dels Oceans La mostra presentà els béns dels oceans des dels vessants científic, ecològic, lúdic i artístic i convidà la comunitat internacional a fer una reflexió sobre la importància de la seva conservació El total de participants fou de 151 països, 9 organitzacions internacionals i 8 organitzacions nacionals Ubicada a la zona…

Joan II de Portugal li encarregà la continuació de les exploracions de la costa africana Vorejà 1487 la punta meridional d’Àfrica, que batejà amb el nom de Cap de les Tempestes , anomenada més tard, per Joan II, de Bona Esperança El 1497 acompanyà Vasco de Gama a l’Índia, i el 1500 anà al Brasil en una expedició, durant la qual morí en un naufragi

D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador deTierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella

Comptant amb un ajut de la Sociedad Geográfica de Madrid, el 1881 sortí de Suez Egipte cap al port de Mitsiwa, a la Mar Roja s’endinsà a Etiòpia, on fou rebut pel Negus, i explorà la conca del riu Abbai i, alhora, trobà la tomba de Cristòbal de Gama, fill de Vasco de Gama, assassinat prop de la ciutat de Gonder el 1452 Fou un dels primers viatgers europeus que visità amb ànim científic la conca del Nil Blau

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…