Resultats de la cerca

Són de pell fosca, i alguns autors creuen que pertanyen a un grup predravídic Viuen del conreu itinerant de l’arròs

El capità, William Bligh, i 18 membres de la tripulació foren abandonats en ple oceà i aconseguiren d’arribar en bot a Timor Un cert nombre d’amotinats s’establiren el 1790 a l’illa de Pitcairn Pacífic sud-oriental, on viuen els seus descendents, mestissats amb dones polinèsies

Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats

Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…

Comprèn tres grups ètnics originàriament diferenciats els twa, pigmeus encara molt dependents de la caça i la recollecció uns 250000 el 1990 probablement els primers pobladors d’aquesta àrea els hutus o rundis rundi, bantús, tradicionalment agricultors, població majoritària en ambdós estats prop del 85%, i, finalment, els tutsis, d’origen nilòtic, que arribaren al segle XV Malgrat la seva inferioritat numèrica actualment el 14% de la població en ambdós estats, sotmeteren els hutus i els relegaren a un estrat inferior en els regnes que fundaren, dels quals formaren l’aristocràcia Fora d’això,…

Establerts originàriament al Panjab, on viuen encara la majoria, els sikhs parlen majoritàriament panjabi, bé que la llengua no és considerat el tret més definitori de la seva identitat La religió sikh i els preceptes ètics que l’acompanyen fou fundada per Nanak  1469-1538 El seu caràcter, originàriament pacifista i devocional, es convertí progressivament en guerrer, sobretot per obra del desè i últim guru Gobind Singh 1666-1708, que, en intervenir a favor d’un dels seus germans derrotats el 1658 pel musulmà Aurangzeb, provocà la persecució per part dels mogols, que els obligà a fugir del…

El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…

Els quatre primers califes successors de Mahoma representen la gran expansió de l’islam, amb predomini de l’element àrab Síria, Mesopotàmia, Egipte, Cirenaica, l’Àsia Menor i Armènia califat A més de propagar la fe, hom havia de garantir la seguretat dels creients ultra la possibilitat d’efectuar profitoses ràtzies Durant el califat omeia de Damasc l’imperi experimentà un nou impuls, que continuà en el califat abbàssida de Bagdad, després del qual s’inicià la seva desmembració política califats de Còrdova, fatimita i otomà, imperis seljúcida i mongol, etc Això no obstant, hom mantingué la…

Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…