Resultats de la cerca

Durant la república, hom construí la via Llatina i la via Salària A la via Àpia 312 aC, que unia Roma-Càpua-Bríndisi, hom utilitzà lloses de pedra Posteriorment foren construïdes la via Flamínia 220 aC i la via Emília 187 aC S’estengueren progressivament cap a les províncies més allunyades de l’Imperi Vista parcial d’un sector de via de l’imperi romà a la ciutat de Tarragona © Arxiu Fototecacat Als Països Catalans la xarxa es desenvolupà des del s II a partir de la Via Augusta, que unia Roma amb Gades Cadis Subsistiren fins a l’ordenació de camins feta per Felip V el 1718…

És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi Construïda a una altitud de més de 5000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile El Gran Camí Inca, de 5200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa Al segle XV…

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional

Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista…

Purità convençut, fou secretari d’estat d’Elisabet I 1573 i propugnà una política anticastellana Creà una xarxa de policia secreta que li permeté de descobrir una conspiració per a alliberar Maria Stuart, fet que en precipità l’execució

Guanyà les eleccions presidencials del 1958 El 1964 fou substituït per Eduardo Frei Vicepresident del Banc de Sud-amèrica i director i accionista d’una xarxa de fàbriques de paper i de refineries de sucre, collaborà amb la dictadura del general Pinochet essent president del Consell d’Estat 1976-81, fins que dimití

Alt funcionari del govern de front popular, en començar la Segona Guerra Mundial s’adherí a la Resistència Fou responsable de la coordinació dels moviments resistents de la zona sud i, més tard, creà els Mouvements Unis de la Resistance i organitzà una xarxa administrativa clandestina Detingut per les SS el 1943, morí a causa de les tortures que li foren infligides

Li fou encarregada 1933 l’organització dels transports i les fortificacions del Tercer Reich i creà l’Organisation Todt Aquesta entitat s’ocupà de la realització de la xarxa d’autopistes alemanyes 1933-38 i de l’edificació de la línia defensiva Siegfried 1937-40 Fou ministre d’armament i municions 1940 Mort ell, dirigí l’organització l’arquitecte ASpeer, que construí el Mur de l’Atlàntic

Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en…

Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat