Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
Manuel Altolaguirre
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor i impressor.
Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la collecció homònima que dirigia a Màlaga Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i colleccions de poesia “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27 Membre d’aquesta, excellí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes Las islas invitadas 1926, Ejemplo 1927…
europeisme
Política
Corrent ideològic del segle XX que propugna la unificació política del continent europeu.
Fins al segle XX no aparegueren projectes concrets d’unificar el continent per mètodes lliures i democràtics En concret, i a partir de la Primera Guerra Mundial, la idea fou propugnada per Bertrand de Jouvenel, Ricard Coudenhove-Karlegi i sobretot Aristide Briand La mort d’aquest darrer 1932 i l’ascensió del feixisme i del nazisme a bona part d’Europa aturaren el projecte, que fou madurat novament durant la Segona Guerra Mundial i activat en un congrés celebrat a la Haia el maig del 1948 poc després 1949 hom formulà una declaració de principis, base de les actuacions del Moviment…
ministeri
Política
Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu.
Encapçalat per un ministre , té funcions polítiques i administratives és, alhora, un instrument del govern per a dur a terme el seu programa polític i una institució estatal que correspon a una de les grans branques de l’administració pública Pot ésser designat també per altres noms, com secretaria d’estat o departament d’estat Dins el govern de la Generalitat de Catalunya fou anomenat conselleria fins el 1936 i en 1977-80 actualment és anomenat departament La seva significació ha variat segons l’època i el règim polític Per a alguns, cal cercar-ne l’origen a l’edat mitjana, en institucions…
Pablo Casado Blanco
Política
Polític castellà.
Net d’un metge afiliat a la UGT represaliat pel franquisme, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid 2007, i en administració i direcció d’empreses per la Universitat Rey Juan Carlos 2014, on cursà un màster en dret administratiu 2008-09 Amplià estudis a l’IESE, a l’Instituto Empresa i a les universitats de Harvard i Georgetown Afiliat al Partido Popular 2004, en presidí les Nuevas Generaciones 2005-13, i els anys 2009-12 fou director del gabinet de José María Aznar a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES Diputat pel PP a l’Assemblea de Madrid 2007-…
Pau Romeva i Ferrer
Educació
Literatura catalana
Política
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Vida i obra Combinà les activitats literàries i periodístiques amb les de polític i pedagog Fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917, que li publicà el Cartipàs català 1918 i el Sillabari català 1922, una obra per a infants illustrada per JM Obiols El 1928 esdevingué director d’una escola graduada de Barcelona En aquest temps, a redós de La Nova Revista , publicà les seves magnífiques traduccions de Chesterton Herètics , 1928 Allò que no està bé, 1929, mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous , publicat independentment…
, ,
ecologisme
Política
Sociologia
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d’assolir un nou ordre social basat en els principis de l’ecologia concebuda com a ciència totalitzadora.
La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…
occitanisme
Història
Política
Sociologia
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes, en clara lluita contra la política francesa centralista i colonitzadora.
L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal revolucionari…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…
, ,
Josep Roca i Roca
Josep Roca i Roca en un dibuix d’Apel·les Mestres
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber 1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…
,