Resultats de la cerca

Estudià filosofia, història i dret a la Universitat de Toronto Exercí com a advocat i empresari Diputat al parlament federal el 1988 pel Partit Liberal, el 1993 fou un dels principals artífexs de la victòria d’aquest partit amb Jean Chrétien al capdavant Ministre de finances 1993-2002, presentà uns resultats brillants que li permeteren desafiar Chrétien, el qual desbancà de la presidència del partit i del govern el 2003 Confirmat en les eleccions del 2004, encapçalà un govern en minoria El maig del 2005 superà per un estret marge una moció de censura per un presumpte escàndol,…

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera…

Arribà a Barcelona el 1904, després d’haver militat en el partit republicà federal i d’haver dirigit a Las Palmas “El Galeoto” Estudià dret, s’uní al lerrouxisme antisolidari i aviat fou un dels caps de les Joventuts Republicanes Radicals " los Jóvenes Bárbaros " i redactor de “La Rebeldía” Tingué una actuació destacada en la preparació de la Setmana Tràgica 1909, però aconseguí d’alliberar-se d’acusacions importants i fou un dels advocats defensors dels radicals implicats en els processaments per aquells fets Resultà elegit diputat provincial de Barcelona 1910-15, fundà i dirigí “Revolución…

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…

El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns que donaven…

Filla de militar, tot i que nasqué a Mallorca passà bona part de la seva infància a Saragossa, d’on tornà el 1983 Es doctorà en ciències de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, amb la menció de doctora europea 1997, i n’és professora titular del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Començà a militar al PSIB-PSOE el 2003 i aquell mateix any fou elegida diputada del Parlament de les Illes Balears Entre el 2004 i el 2006 ocupà, a Madrid, el càrrec de sub-directora general de Cooperació i Promoció Cultural al Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació El…

Llicenciada en dret per la Universitat de Glasgow 1991, exercí en aquesta ciutat en 1997-99 Membre del Partit Nacional Escocès  SNP des del 1986, el 1999 fou elegida per primer cop diputada al Parlament d’Escòcia, i encapçalà l’oposició del seu partit al govern en les matèries d’educació, sanitat i justícia El 2004 ocupà la vicepresidència de l’SNP liderat per Alex Salmond Després de les eleccions del 2007, en les quals els nacionalistes escocesos aconseguiren el govern, fou nomenada viceprimera ministra i secretària de Sanitat i Benestar, i, posteriorment, d’Infraestructures El novembre del…

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…

Fill de menestrals, estudià dret a Barcelona Exercí des del 1858 fins a la Revolució de Setembre, després de la qual fou elegit regidor per la minoria monàrquica i tinent d’alcalde Fou nomenat alcalde durant la monarquia d’Amadeu I febrer del 1872 — febrer del 1873, càrrec que ocupà de nou durant el govern provisional del general Serrano 1874 i amb la Restauració març del 1881 — febrer del 1884 i novembre del 1886 — 1889 Posteriorment, rebutjà l’alcaldia de Madrid i fou diputat a corts per Barcelona el 1875 i el 1877 pel partit liberal de Sagasta La seva gestió fou d’una gran…

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb…