Resultats de la cerca

Es diferencia del collectivisme pel seu desig que en el socialisme cada persona rebi segons les seves necessitats i no segons el seu treball, sense cap més limitació que les imposades pel desenvolupament de l’economia, i que hom demani a cada persona la màxima aportació considerant les seves limitacions físiques i morals Sorgí al voltant dels últims congressos de la Primera Internacional, especialment al Jura i a Itàlia En 1877-82 s’anà imposant dins l’anarquisme per evolució de bona part dels qui fins aleshores eren collectivistes Les figures que més hi contribuïren foren Malatesta, Carlo…

Donà pas a l’anomenada Nova Política Econòmica , a causa de la dislocació econòmica que es produí El comunisme de guerra, amb una política de salaris igualitària, fou un experiment de transició al socialisme Entre les seves realitzacions cal assenyalar la nacionalització total de la producció comitès de pagesos pobres requisaven les terres i llur utillatge als kulaks , supressió del mercat organitzat i instauració d’un monopoli estatal, centralització total de la gestió industrial, instauració del treball obligatori i militarització de certs sectors

Com a teoria social, en el sentit més general, ha estat la base ideològica de corrents filosòfics idealistes que proclamen la igualtat absoluta de tots els homes, com l’expressada en forma aristocràtica per Plató en La República i, més tard, per Tomàs Moro segle XV, Campanella segle XVII i Morelly i Mably segle XVIII, que ja apunten a un comunisme utòpic I també hi ha corrents socials igualitaris, com els que secundaren les revoltes camperoles a Anglaterra segle XIV i a Alemanya segle XVI, que mantingueren aspectes de tipus comunista També ha estat emprat el terme en relació amb determinades…

L’expressió és emprada en el sentit que, actualment, tant els grups de pressió i l’organització de partits com els mitjans de comunicació de massa i altres factors similars condicionen i àdhuc manipulen talment l’opinió pública, que hom ja no hi pot discernir conviccions ni comportaments personals, sinó més aviat de massa

La denominació d’autonomista es referia a la posició respecte a la resta de partits radicals espanyols i no designava cap actitud del partit en el sentit de propugnar l’autonomia del País Valencià

Es materialitzà per primera vegada pel juliol del 1934, amb l’aliança del partit comunista i del partit socialista francès SFIO Consagrat pel setè congrés de la Internacional Comunista juliol-agost del 1935 com a exponent de la tàctica del moviment comunista mundial, el front popular prengué formes diverses segons els estats, si bé a Europa es manifestà, sobretot, en pactes electorals, que triomfaren a Espanya febrer del 1936 i a França comunistes, socialistes, radicals i altres pel maig del 1936 A l’Estat espanyol hom en troba els orígens en la resistència, per part de les organitzacions…