Resultats de la cerca

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…

Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i doctor en química per la Universitat de València S'especialitzà en enginyeria bioquímica Ha publicat prop de 130 treballs de recerca i ha estat director de diversos projectes d’investigació Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1994-2002, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE 1996-1998 i membre de diversos organismes universitaris internacionals L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton Gran Bretanya Actiu…

Estudià llengües orientals a Moscou gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d’intèrpret per a una editorial russa El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l’URSS, posteriorment registrat com Partit Liberal Democràtic de Rússia PLDR, amb el qual aconseguí sis milions de vots 7,81% en les eleccions presidencials del juny del 1991 Amb un discurs populista i antisemita, fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, en què el PLDR fou la força més votada, i aconseguí 70 dels 450 escons Al V…

Fill del secretari d’estat del ministeri d’afers estrangers del Tercer Reich i germà de Carl Friedrich von Weizsäcker , estudià història i filosofia a Oxford i Grenoble, i en 1938-45 combaté en la Segona Guerra Mundial amb l’exèrcit nazi Posteriorment estudià dret a la Universitat de Göttingen, on es llicencià el 1953, i collaborà en la defensa del seu pare durant el procés de Nuremberg  1948 Treballà com a directiu en la indústria 1950-67 i presidí el Congrés de l’Església Evangèlica 1964-70 Membre de la CDU  des del 1954, fou diputat al Bundestag 1969-81, alcalde governador del Berlín…

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè executiu…

Estudià a les universitats de Ginebra i Viena, i es doctorà en econòmiques a Budapest Milionari home de negocis, en les eleccions de febrer del 1988 es presentà com a independent però amb el suport del Partit Comunista Xipriota AKEL, i aconseguí la presidència després de guanyar el candidat de dretes Glafkos Clerides, líder de l’Agrupació Democràtica DISY Sota la seva presidència, el 1989, Xipre sollicità l’ingrés a la CE A les eleccions de febrer del 1993 tornà a presentar-se com a independent amb el suport de l’AKEL, però en la segona volta perdé per un estret marge davant Clerides, que el…

Des de jove fou líder destacat del moviment estudiantil i militant independentista, la qual cosa el portà a treballar al servei del govern projaponès durant la Segona Guerra Mundial Succeí Aung San al capdavant de la Lliga Antifeixista de la Llibertat del Poble després que aquest fos assassinat Un cop proclamada la independència de Birmània fou primer ministre en tres ocasions 1948-56, 1957-58 i 1960-62 Cofundador del Moviment de Països No-alineats, fou enderrocat i empresonat arran del cop d’estat del general Ne Win el 1962 Als anys setanta dirigí la guerrilla birmana des de Tailàndia Tornà…

Dirigí l’ofensiva de les tropes de Vietnam del Nord sobre el sud que culminà amb la conquesta de Saigon el 1975 Ministre de defensa del govern provisional 1969-76, caigué en desgràcia per fer públiques les rivalitats entre els diferents dirigents comunistes Fou rehabilitat el 1995 amb motiu del vintè aniversari de la fi de la guerra El 1996, poc abans de morir, fou nomenat cap militar de personal

Llicenciat en dret, es dedicà a l’advocacia fins el 1974 Diputat per la Unió Radical Nacional el 1964 i per Nova Democràcia  en 1974-85, ho fou el 1989 per Renovació Democràtica, partit que presidí en 1985-94 Ministre de l’interior 1974-76 i de serveis socials 1977-81, el 1995 fou elegit pel parlament nou president de Grècia en substitució de Konstandinos Karamanlís , i fou reelegit en el càrrec en les eleccions del 2000 El març del 2005 fou succeït en el càrrec per Kàrolos Papúlias

Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders polítics més decididament…