Resultats de la cerca

Catòlic a ultrança, a mig camí entre el carlisme i la fidelitat a la monarquia alfonsina, acabà per acceptar aquesta Fundador de la Unión Católica i de diverses publicacions catòliques Ministre de foment amb Cánovas 1884, actuà sobretot al congrés Director de l’Academia Española i membre de gairebé totes les altres El seu germà, Luis Pidal y Mon 1842-1913, essent ministre de foment amb Silvela 1899, promogué un pla de reforma del segon ensenyament en un sentit plenament reaccionari, que fou molt combatut

Primer marquès de Pidal Liberal i amic de Riego, fou empresonat per la reacció absolutista i exiliat a París 1840 Ministre de la governació i d’estat amb Narváez i Isturiz, impulsà una reforma dels correus i les presons Fou també ambaixador a Roma Escriví una Historia de las alteraciones de Aragón 1862-63 i diversos estudis sobre literatura castellana medieval

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…

Republicà de signe lerrouxista, fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació Regidor des del 1905, diputat provincial en 1907-11 i de nou regidor en 1912-15 fou en diverses ocasions alcalde accidental, el 1919 passà a presidir la Cambra de Propietat Urbana El 1918 fou senador i el 1919 elegit diputat a corts per Gandesa El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa La Flecha de Oro, amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA…

Germà gran de Jaume i de Francesc Pi i Sunyer, i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Estudià a l’escola de nàutica de Barcelona 1861-64 Després de la revolució del 1868 actuà intensament com a propagandista republicà a l’Empordà El 1885 fixà la seva residència a Seta, on creà una casa comercial de vins i després una companyia naviliera, i on fou un dels fundadors de la Cambra de Comerç Com a president del Comitè Republicà Espanyol de Seta participà en la preparació de conspiracions revolucionàries impulsades per Ruiz Zorrilla A partir del 1895 collaborà regularment a La Publicidad i El…

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…

Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849  La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución  i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…

Nacionalista, fou encarcerat pels francesos 1929-36 Entrà al partit comunista i collaborà a crear el Vietminh 1941 Amb la independència del Vietnam, esdevingué ministre d’afers exteriors 1954-61 i primer ministre de la República Popular del Vietnam del Nord 1955-76, i després primer ministre del Vietnam unificat, si bé a partir del 1980 el seu poder minvà

Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909