Resultats de la cerca

Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905

Advocat, fou elegit regidor pel febrer del 1877 i després nomenat alcalde març del 1878 — juny del 1879 Aviat es convertí en un important polític, arquetípic del caciquisme electoral de la Restauració Era cunyat d’Antoni Maura i fou el seu representant a Mallorca dins el partit liberal De nou alcalde de Palma novembre del 1882 — juny del 1884 i juliol del 1885 — juliol de 1886, fou per primera vegada diputat a corts el 1886 i després el 1891, 1896, 1898 i 1899 Fou també governador civil de València 1893-94 i de Cadis 1897

Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907 Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR Unió Federal Nacionalista Republicana 1910, i en fou expulsat el 1913 Finalment passà als radicals Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispanocolonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de…

En inspirar-se en la Convención de Guaimaro, d’on sortí la primera constitució cubana, Josep Conangla i Fontanilles proposà, el setembre del 1927, a Francesc Macià i Llussà el projecte d’una assemblea semblant El Club Separatista Català Número 1 de l’Havana fou l’organitzador, mitjançant una comissió formada per Claudi Mimó i Caba , Josep Murillo i Mombrú , Josep Conangla i Josep Carner i Ribalta S'hi debateren dues ponències, els temes de les quals foren, respectivament, la reorganització de l’independentisme català i un text constitucional per Catalunya S'hi aprovà l’articulat de la…

Vida i obra Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista El Papagayo  i polemitzà amb El Constitucional i El Sapo y el Mico , de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic La Convicción , que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelona Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’ El Papagayo Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Volgué ésser la concreció organitzativa del federalisme i del republicanisme Trigà però a convertir-se en un veritable partit polític, i inicialment fou sols un moviment que hom pretengué fonamentar en la teoria del pacte de Pi i Margall Comptà de fet amb diversos centres d’iniciativa, mancat d’una direcció incontestada la representació parlamentària, que fou de 85 diputats en les corts del 1869, 52 el 1871, 52 a l’abril del 1872 i 77 a l’agost del 1872 37, 19, 24 i 31, respectivament, dels quals correspongueren als Països Catalans la premsa, sobretot El Federalista , El Estado Catalán i La…

Correspon al moviment històric federalitzador, entès com un procés de creació de noves unitats polítiques més àmplies i complexes, les quals integren i mantenen les particularitats dels grups humans que pacten llur federació Aquest procés federalitzador es mou en dues direccions contraposades però convergents la centrípeta, o unificadora d’unitats polítiques preexistents, i la centrífuga o descentralitzadora d’una entitat política unitària, la qual es transforma en una federació d’entitats polítiques menors, tot i que el lligam d’unió subsisteix Si la primera direcció tendeix a crear a la…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…