Resultats de la cerca

Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb Bordiga accedí a la…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i…

Cursà estudis musicals, de dansa, de producció audiovisual i d’humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya Dedicat a l’estudi, la promoció i la pràctica de la cultura tradicional, ha estat sardanista Minyons d’en Serrat, Asert, dansaire i director de diversos esbarts Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal i Rubí Músic del grup de folk Ministrils del Raval, i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques El 2005 fou impulsor del projecte Casa de la Música de Terrassa juntament amb les de Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa, que dirigí, i ha format…

Nebot de Joan Oliver i Sallarès , es llicencià en filologia romànica Ingressà a la Companyia de Jesús, que abandonà el 1969 Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya , fou regidor de l’ajuntament de Cornellà de Llobregat de 1979 a 1994, i diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya-Verds 1988-92 i 1995-99 De 1983 a 1991 fou secretari de l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana Des del 2003 vivia a Madrid Collaborador en un gran nombre de mitjans de comunicació ràdio i premsa, bàsicament, treballà també molts anys en l’àmbit editorial Com a escriptor es donà…

Vida i obra Fill del jurisconsult i polític Francesc Permanyer , obtingué el títol de batxillerat el 1862 i estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret administratiu 1867 i en dret civil i canònic abril del 1869, especialitat aquesta última en la qual es doctorà sis mesos després, el 15 d’octubre d’aquest mateix any A la Universitat de Barcelona fou professor auxiliar des del final del 1872, catedràtic supernumerari 1878 i catedràtic numerari d’història general del dret espanyol 1884 El 1899 fou proposat per la junta de professors de la Facultat de Dret com a vocal de…

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…

Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…