Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Josep Maria de Maranges i de Diago
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Estudià dret a Barcelona i s’hi doctorà el 1859 Féu excavacions a Empúries, on, juntament amb Molina, descobrí el cèlebre mosaic que representa el sacrifici d’Ifigènia S'establí a Madrid Fou delegat per Girona al comitè central del partit progressista 1866 Després de la Revolució de Setembre del 1868, la Junta Revolucionària li encarregà que redactés una declaració de drets humans, que fou la base del primer article de la Constitució del 1869 El 1870 obtingué la càtedra de dret romà de la Universitat de Madrid F Giner de los Ríos féu publicar, pòstumament 1878, un recull d’…
Miguel Maura y Gamazo
Història
Política
Polític castellà.
Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió…
Peter Benenson
Política
Activista humanitari anglès.
Net d’un banquer judeorús, rebé una educació privada confiada al poeta WH Auden Estudià història i dret a Eton i Oxford i aquests anys dugué a terme les primeres iniciatives humanitàries, relacionades amb la Guerra Civil Espanyola i la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi En 1941-45 treballà per al govern britànic en el desxiframent de codis secrets alemanys Afiliat al Partit Laborista, des del 1946 exercí com a advocat El 1958 es convertí al catolicisme El contacte amb el tracte a presoners polítics per règims repressius entre altres a Espanya, Hongria, Sud-àfrica i Portugal el portà a…
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Literatura catalana
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…
,
Carles Boix i Serra

Carles Boix i Serra
© C. Boix
Política
Estudiós de la política i l’economia.
Llicenciat en dret 1985 i en història 1986 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis als EUA, on el 1990 obtingué un màster en administració pública, i el 1995 el doctorat en ciència política per la Universitat de Harvard Ha estat professor de ciència política a les universitats d’Ohio 1995-99 i Chicago 1999-2001, de la qual fou catedràtic en 2001-06 Des del 2006 és catedràtic de la Woodrow Wilson School of Politics and Public Affairs Universitat de Princeton És autor de nombrosos llibres i articles sobre econonomia política, teoria de la democràcia i catalanisme Hom pot esmentar-ne,…
Carmen Calvo Poyato
Política
Política i advocada andalusa.
Llicenciada en dret per la Universitat de Sevilla 1980 i doctora en dret constitucional per la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica en aquesta institució com a titular d’aquesta matèria i també com a vicedegana de la Facultat de Dret 1990-94 Consellera de Cultura i Esports de la Junta d’Andalusia 1996-2004, el 1999 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español , pel qual fou diputada al Parlament andalús 2000-04 i, posteriorment, al Congrés 2004-11 Ministra de Cultura 2004-07 en el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero , en aquest càrrec negocià amb…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de contaminació, falta…
Santiago Gubern i Fàbregas
Política
Dret
Advocat, magistrat i polític.
Llicenciat el 1897, s’establí com a advocat a Barcelona Afiliat a la Unió Catalanista, collaborà a Joventut i a La Renaixença i formà part de la redacció d' El Poble Català , que dirigí els darrers anys Un article que hi publicà li valgué un atemptat per part dels carlins Fou un dels principals fundadors del Centre Nacionalista Republicà, partit pel qual fou elegit diputat el 1907 i del qual des del 1912 fou president Ja al marge de la política, el 1933 fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona i, el 1934, president del Tribunal de Cassació de Catalunya…
Catalunya Sí que es Pot
Política
Coalició electoral de l’esquerra alternativa.
Creada a partir del model de Barcelona en Comú , fou constituïda amb l’objectiu de concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 i presentada en públic el 19 de juliol A més d’un gran nombre d’independents d’esquerra, és integrada per Podemos , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa Se’n desmarcà poc després Procés Constituent, liderat per Teresa Forcades El líder veïnal Lluís Rabell en fou designat cap de llista per Barcelona En aquestes eleccions obtingué 11 escons sobre 135 Aconseguí 12 dels 71 diputats al Congrés de Podemos en les…
president de la Generalitat de Catalunya
Política
Cap del govern autònom de Catalunya.
Ostenta la més alta representació de la Generalitat de Catalunya i l’ordinària de l’estat a Catalunya Per tal de remarcar la continuïtat amb la generalitat o diputació del general, origen de l’actual Generalitat de Catalunya, la numeració oficial dels presidents de la Generalitat compta des de l’establiment de la institució medieval, amb Berenguer de Cruïlles com a primer ocupant del càrrec 1359 El president de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d’entre els seus membres i perquè resulti investit ha d’obtenir una majoria absoluta de vots si aquesta no és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina