Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Rafael Frederic Martínez i Miñana
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, que signà sovint Federico Miñana.
Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano , i fou 1931 un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Director general de camins 1936 i sotssecretari del ministeri de propaganda 1937, escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926 S'exilià el 1939
federació
Política
Forma d’agrupació estatal que es basa en la unió d’una sèrie d’estats sota una mateixa constitució política.
La qual respecta llur autonomia en els afers interns i estableix un poder superior, l’estat federal, que estén la seva sobirania sobre tots ells i que té reservades totes aquelles matèries que afecten l’ordre general Els estats federats no poden separar-se de la federació, i la seva participació en el poder federal és determinada per la constitució
Kim Il-sung
Història
Política
Polític nord-coreà.
Membre del partit comunista 1931, en 1931-45 lluità contra l’ocupació japonesa El 1945, amb el suport de l’URSS, que ocupà la meitat nord del país, fundà el partit dels treballadors En 1948-72 fou primer ministre de la nova República Democràtica Popular de Corea, i posteriorment president Iniciador de la guerra de Corea 1950-53, fou nomenat secretari general del partit el 1966 Basà la seva política en l’aïllament i l’autarquia, l’autoritarisme i el culte a la personalitat El 1994, la seva negativa a ratificar el Tractat de No-proliferació Nuclear 1985 desencadenà una crisi internacional…
arthaśāstra
Política
Denominació genèrica dels tractats indis que donen preceptes sobre l’ artha
(‘vida política’ com una de les realitzacions de l’home) al costat del dharma
(‘dret i moral’) i el kāma
(‘amor’) i, per antonomàsia, de l’anomenat Kauṭilya Arthaśāstra
, atribuït sense proves concloents a Kauṭilya o Chāṇakhya, ministre del rei maurya
Chandragupta (s IV aC).
Aquest tractat fou descobert 1905 i publicat 1909 per R Shamasastry L’obra —escrita amb la crua amoralitat de les bones obres d’art política— presenta com a ideal a assolir un estat despòtic, burocràtic i centralitzat amb monopoli de les principals fonts de recursos i un absolut dirigisme econòmic El rei, mitjançant un exèrcit de funcionaris, espies i agents provocadors, ha de procurar convertir-se en el centre vijigīṣhu d’un conglomerat de poder que, mitjançant sis procediments —pau, guerra, neutralitat, preparació, aliança i duplicitat— oportunament emprats, irradiï llargament dellà les…
Fernando Collor de Melo
Política
Polític brasiler.
Fill d’una rica i influent família brasilera, estudià lleis, després fou diputat pel seu partit, Arena, i el març del 1987 esdevingué governador de l’estat d’Alagoas, d’on procedia la seva família Al front d’un partit de pròpia creació aconseguí de succeir, el 15 de març de 1990, José Sarney a la presidència del país El seu programa es basà en la privatització d’algunes de les empreses estatals i en el foment de la iniciativa privada Un informe del Congrés l’implicà, l’agost del 1992, en presumptes delictes de corrupció Un mes després, la Cambra de Diputats de Brasília votà majoritàriament la…
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’aspecte de…
Josep Maria de Porcioles i Colomer
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal d’evitar l’…
Chandrika Bandaranaike Kumaratunga
Política
Política de Sri Lanka.
Filla de dos primers ministres, el seu pare Solomon Kumaratunga, durant els anys cinquanta, i la seva mare, Sirimavo Bandaranaike, la primera dona del món que ocupà el càrrec de primer ministre, durant els anys seixanta i setanta Va estudiar ciència política, economia, dret i periodisme a París, coincidint amb la revolta del maig del 1968 Abans de dedicar-se a la política exercí com a periodista i a la primera meitat dels anys vuitanta esdevingué vicepresidenta i presidenta del Sri Lanka Mahajana Party Presidenta del país des de l’agost del 1994, el seu programa polític es basà en la…
Joaquín Costa y Martínez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…
responsabilitat política
Política
Dret constitucional
Tipus de responsabilitat de determinats òrgans polítics que no es basa en paràmetres predeterminats pel dret, sinó en lliures apreciacions polítiques per part de l’òrgan encarregat d’exigir tal responsabilitat.
Durant el franquisme vigí a l’Estat espanyol la llei de responsabilitats polítiques, en virtut de la qual eren declarats criminals, i sancionats amb penes severíssimes, tots els qui haguessin contribuït a crear o agreujar —segons els termes de la llei i d’acord amb la mentalitat del legislador— “la subversió de tota mena de la qual ha estat feta víctima Espanya” entre l’11 d’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, així com els qui, en endavant, s’oposaren al Movimiento Nacional