Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
comissari europeu
Política
Membre de la Comissió Europea encarregat d’elaborar les diferents polítiques comunitàries.
Hi ha un total de vint comissaris, dels quals dos corresponen a França, Alemanya, Itàlia, Espanya i la Gran Bretanya, i un a cadascun de la resta dels estats membres
ministeri
Política
Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu.
Encapçalat per un ministre , té funcions polítiques i administratives és, alhora, un instrument del govern per a dur a terme el seu programa polític i una institució estatal que correspon a una de les grans branques de l’administració pública Pot ésser designat també per altres noms, com secretaria d’estat o departament d’estat Dins el govern de la Generalitat de Catalunya fou anomenat conselleria fins el 1936 i en 1977-80 actualment és anomenat departament La seva significació ha variat segons l’època i el règim polític Per a alguns, cal cercar-ne l’origen a l’edat mitjana, en institucions…
potència
Política
Estat poderós, capacitat global d’un estat.
El 1890 Thayer Mahan n'aplicà el concepte als estats marítims, els quals creia destinats a imposar-se als estats continentals navalisme, teoria que fou impugnada després per la geopolítica alemanya i els escrits de Mitchell i Douhet sobre el poder aeri A la Segona Guerra Mundial i després, el mot era un sinònim dels quatre aliats, els EUA, l’URSS, la Gran Bretanya i França, als quals fou afegida la Xina insular Formosa Cadascun d’aquests estats fou, des de l’any 1945, membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU i tingué dret al veto La manca de poder anglofrancès, fruit de la…
abstenció
Política
Dret constitucional
Acció i efecte de no prendre part en una votació.
El vot pot ésser considerat com una funció pública o com un dret En el primer cas, el vot és un deure, i no exercir-lo és una falta que ha d’ésser castigada Amb el liberalisme s’imposà la concepció del vot com un dret i, per tant, la llibertat de votació Però aquesta fou aviat limitada en alguns països, que readoptaren l’antiga concepció del vot com a deure, per tal d’evitar l’abstencionisme Així, alguns règims a Austràlia, a Bèlgica, a Espanya, a Itàlia, etc forjaren diversos procediments coactius per tal d’assegurar el principi de l’obligatorietat del vot econòmics, civils, administratius,…
ministre | ministra
Política
Cap de cadascun dels departaments en què es divideix la governació d’un estat.
Els ministres poden ésser nomenats pel cap de l’estat, pel primer ministre o perl parlament, i tenen per missió fixar collectivament les mesures polítiques i administratives a l’estat A les democràcies europees són collectivament responsables davant el parlament de l’acció del govern
governador
Història
Política
Funcionari al capdavant d’una província o d’una circumscripció territorial anàloga.
La designació de governadors esdevingué necessària des del moment que els imperis, amb llurs conquestes, ampliaren les fronteres, i calgué delegar l’autoritat del monarca en funcionaris que regissin en nom seu les províncies Hom troba governadors ja en el regnat d’Hammurabi, en l’imperi assiri i en el persa sàtrapes i en l’antic Egipte Roma establí governadors a les províncies conquerides tenien el poder absolut, però eren assistits per quaestores pel que feia a qüestions financeres L’imperi Bizantí conservà inicialment la separació dels poders civil i militar i confià als governadors…
copríncep
Política
Dret polític
Cadascun dels dos senyors que regeixen Andorra, i que actualment en són els caps d’estat.
Originats pel pariatge signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els representen dins el…
dieta
Història
Política
Designació de diverses assemblees polítiques de caràcter legislatiu i deliberatiu que tenen com a referència la del Sacre Imperi Romanogermànic.
La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806, però amb la…
consell insular
Política
Cadascun dels òrgans de govern corresponents a les entitats administratives en què és dividida la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Instituïts el 1978 com a òrgans de gestió local en substitució de les diputacions provincials i en vigor des del 1979, incorporaren noves competències amb l’aprovació, el 1983, de l’ Estatut d’Autonomia de les Illes Balears Els mecanismes de coordinació i control sobre els Consells són establerts pel Govern Balear, el qual, a més, dictamina i es reserva les prerrogatives d’interès general Amb una representació proporcional a la seva població, fins el 2007 els consells insulars foren integrats pels diputats elegits per al Parlament Balear Els càrrecs de president del govern i del parlament,…
bantustan
Geografia
Política
A la República de Sud-àfrica, cadascun dels territoris que del 1962 al 1991 el règim de segregació racial aleshores vigent assignà als pobles indígenes africans apartheid
).
Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una autonomia limitada…