Resultats de la cerca

Amb l’ajut dels daimyō aconseguí la direcció política del país el 1862, i mirà de restablir l’autoritarisme del règim militar de govern bakufu El descontentament social, endegat pels grans comerciants i els senyors feudals dàimio, vinculats a aquells, desembocà en les revoltes de Satsuma i Chosu 1867, i això el forçà a dimitir, amb la qual cosa desaparegué el règim shōgunal Es retirà voluntàriament, però tornà a Tòquio el 1897, i fou nomenat duc el 1902

Damunt la base de l’experiència comercial, de l’ètica utilitarista i de les creences religioses de les noves classes mitjanes sorgides de la Revolució Industrial, defensava un lliurecanvisme extrem, no solament com una garantia d’expansió econòmica, sinó com una seguretat contra les crisis i el descontentament social El seu principal instrument polític fou l’Anti-Corn Law League, fundada el 1839 per combatre l’aranzel del blat Però, de fet, més que la seva abolició, que aconseguí el 1846, anhelava una transferència de poders dins la societat

Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de…

Estudià a l’acadèmia militar de Hue El 1948 desertà del Viet-Minh i passà a l’exèrcit nacional Membre de l’estat major 1964, fou cap de la junta militar creada el 1965 i, el mateix any, president de la república de Vietnam del Sud Contrari a la signatura de la treva de París 1971, el 1972, en una situació de descontentament popular i caos en l’economia, assumí plens poders El 1973 acceptà l’alto el foc imposat pels EUA, però en negar-se a negociar amb els comunistes, patí una darrera ofensiva que l’obligà a renunciar el càrrec el 1975, poc abans de la caiguda de Saigon Des d’…

Pertanyent a l’ètnia dels mossis , es convertí al catolicisme Membre del Reagrupament Democràtic Africà RDA, fou elegit ministre d’agricultura el 1955, president del consell de govern el 1958 —quan l’estat havia esdevingut república autònoma dins la Communauté francesa— i president de la república un any més tard En fou, doncs, el primer president, ja que la independència es proclamà el 5 d’agost de 1960 Durant el seu mandat anà prohibint gradualment tots els partits polítics del país fins que només restà el RDA El desenvolupament econòmic s’estancà i progressivament anà augmentant el …

Membre d’una antiga família de servidors reials, el 1410 fou designat patge del rei Joan II, del qual esdevingué l’home de confiança, talment que hom el considera un predecessor dels grans privats castellans del s XVII Poeta i escriptor notable, el 1422 fou nomenat conestable del regne, i des del 1420 esdevingué el cap del partit monàrquic, oposat a l’oligarquia nobiliària castellana i contra els infants d’Aragó Recolzat en els sectors urbans, la petita noblesa i el baix clergat, Luna plantejà la lluita contra els infants d’Aragó com una pugna entre regnes Amb les treves de Majano 1430…

Advocat i enginyer agrònom militant comunista des del 1952, accedí al comitè central del PCUS el 1971 i n’esdevingué el 1980 el membre més jove del politburó Estret collaborador de Jurij Andropov, durant el mandat de Konstantin Černenko s’ocupà de temes d’ideologia i relacions exteriors, i a la mort d’aquest fou nomenat secretari general del partit i primer mandatari de l’URSS 1985 L’any 1988 esdevingué president del presídium del soviet suprem Fou l’impulsor de les mesures conegudes amb el nom de perestroika , amb les quals volgué democratitzar l’estat soviètic, eliminar-ne la corrupció i…

Rebé la formació militar a la Gran Bretanya, Nigèria, l’Índia i els Estats Units 1963-80 Després del cop d’estat que enderrocà Yakubu Gowon 1975 fou nomenat governador de l’estat del nord-est Poc després 1976, el general Olusegun Obasanjo  el posà al capdavant de la indústria del petroli Després de dos anys com a secretari de l’estat major seu de fet del govern, amb el retorn del govern civil 1979 es reincorporà a l’exèrcit fins el nou cop que enderrocà Shehu Shagari 1983, en què fou nomenat cap d’estat Durant el seu mandat imposà mesures d’austeritat i impulsà una lluita contra la corrupció…

Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República Sèrbia, que…