Resultats de la cerca

Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener del 2016 

Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les seves…

De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea Recolzat per Kim…

Militant del PSOE  i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán  quan  José Luis Rodríguez Zapatero  el nomenà vicepresident tercer al…

El seu pare era un destacat estudiós de l’Alcorà i, entre els seus títols en figurava un que el vinculava per descendència directa amb Mahoma Després de completar estudis teològics a Najaf, el 1966 es traslladà al Líban, d’on procedia la seva família Installat a Beirut, esdevingué un prominent líder religiós i obtingué un gran predicament amb les seves conferències i sermons, i una enorme influència tant al Líban com en diversos estats islàmics a través de la fundació de nombroses escoles religioses, obres i institucions caritatives Gran Aiatollà des del 1989, defensà la república islàmica de…

Graduat en filologia per la Universitat de Yerevan, el 1979 esdevingué cap de les Joventuts Comunistes de Stepanakert Quan al final dels anys vuitanta es produïren els violents enfrontaments amb l’Azerbaidjan en la disputa sobre  Alt Karabakh , esdevingué cap de les forces d’autodefensa El 1990 fou nomenat vicepresident del soviet suprem de la República, i el mateix any fou un dels fundadors del Partit Republicà d’Armènia, nacionalista i conservador, del qual fou nomenat president el 2006 Després de la independència d’Armènia 1991, fou ministre de Defensa 1993-95 i 2000-07 i de Seguretat…

Llicenciat en dret, entrà a Unió Democràtica de Catalunya el 1974 i des del 1982 fins al 1990 fou diputat al Congrés per la coalició Convergència i Unió , i ocupà el càrrec de portaveu adjunt del grup parlamentari Minoria Catalana Els anys 1986-87 fou membre del Parlament Europeu dins del Grup Popular El 1987 fou elegit president d’UDC, càrrec que revalidà successivament fins al final de la seva trajectòria en la primera línia de l’escena política 2016 Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992, el 1996 fou escollit president de la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…

Membre de l’oficina privada de Georges Pompidou 1962-65, fou secretari d’estat d’Economia i Finances 1968-71, ministre de Relacions amb el Parlament 1971-72, ministre d’Agricultura 1972-74, ministre de l’Interior 1974 i secretari general de la UDR 1974-75 El 1974 esdevingué primer ministre, però, en desacord amb el president Valéry Giscard d’Estaing , dimití 1976 i refundà el gaullisme amb el Rassemblement pour la République , que presidí 1976-94 Alcalde de París 1977-86 i 1989-95 i membre del Parlament Europeu 1979, fou vençut en les eleccions presidencials del 1981 Després de la victòria…

Aquesta designació sol associar-se a termes com integrisme, dogmatisme, essencialisme, fanatisme, etc Al s XX, els diversos fonamentalismes es caracteritzen per la consciència de minoria, el sentit totalitari de l’Escriptura o de la tradició, el concepte ahistòric de la veritat, el predomini de la comunitat sobre l’individu i el principi del líder, la creació d’un enemic i l’afirmació masclista El mot s’aplicà en un principi al moviment propagandístic ultraconservador prtestant nord-americà que als anys vint preconitzava la interpretació literal de les Escriptures enfront de la difusió dels…