Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cercle d’obrers catòlics
Política
Entitat creada amb la finalitat d’afavorir l’associacionisme obrer confessional.
Als Països Catalans els cercles d’obrers catòlics foren obra, principalment, del jesuïta Antoni Vicent, fundador del primer cercle de l’Estat espanyol, a Manresa 1865, bé que la seva activitat fou exercida sobretot a les diòcesis de València i de Tortosa, on el 1893 n'havia fundats 40 i 11, respectivament Capdavanter del moviment social catòlic a l’Estat espanyol, donà als cercles, influït per l’obra similar creada a França per Albert de Mun, un caire alhora religiós, econòmic, recreatiu i instructiu mitjançant una sèrie d’institucions annexes escoles, caixes de socors mutus, centres d’…
associació
Política
Dret
Unió de diverses persones, vinculades jurídicament, per a l’obtenció d’un fi no lucratiu.
Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades…
regionalisme
Política
Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar les seves tasques dins l’àmbit d’una organització, la qual ha de respectar…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les…
nacionalisme
Política
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…