Resultats de la cerca

És format per dues cambres el Congrés dels Diputats i el senat

Té l’origen en la Mesa de Altsasu, constituïda el 1977 per forces de l’esquerra abertzale ESB, ANV, EIA, que l’abandonà, HASI ex EHAS i LAIA El 1979 rebutjà l’estatut d’autonomia, política que li valgué 3 escons en les eleccions generals Segona força al parlament autonòmic el 1980 11 escons, posteriorment ha mantingut un espai electoral considerablement estable en la representació autonòmica, al País Basc obtingué 11 escons el 1984 i el 1994 13, el 1986 i el 1990 14, el 1998, però 7, el 2001 A Navarra foren 6 1983 i 1995, 7 1987 i 1991 i 8 1999 els diputats elegits En l’àmbit…

En les eleccions generals del 1982 obtingué 2 diputats, 19 en les del 1986 i 14 en les del 1989 El 1988 ingressà a la internacional liberal La progressiva pèrdua de representació en les successives consultes electorals comportà la dimissió de Suárez de la presidència el 1991 Fou succeït en el càrrec per Rafael Calvo Ortega, i Antoni Fernández Teixidó n'esdevingué secretari general El 1993 es dissolgué, després de no obtenir representació parlamentària en les eleccions generals d’aquest mateix any

Després d’alguns anys en què només tenia representació municipal, àmbit en el qual té una considerable implantació 18 alcaldies el 2003, el 1999 aconseguí 5 diputats a les Corts d’Aragó, resultat que millorà substancialment el 2003 amb 9 diputats, que tornaren a baixar a 5 el 2007 En les eleccions generals del 2000, el seu principal dirigent, el cantautor José Antonio Labordeta , obtingué l’acta de diputat al congrés, que revalidà el 2004 En les eleccions generals del març de 2008 la CHA no obtingué representació al congrés

S’hi adheriren també el Partido de Acción Socialista PASOC, el Partido Comunista de los Pueblos de España PCPE, Izquierda Republicana IR i altres grups, alguns dels quals l’abandonaren posteriorment Es presenta amb un programa que proposa una alternativa de govern d’esquerra Encapçalada per Julio Anguita  i en coalició amb Iniciativa per Catalunya , ha concorregut a les eleccions generals espanyoles dels anys 1986, 1989, 1993 i 1996, en les quals obtingué 6, 17, 19 i 21 escons, respectivament Les tensions a l’interior de la federació s’intensificaren especialment a partir del…

Estudià dret i exercí des del 1965 Afiliat al Partit Conservador Progressiu, el presidí en 1983-93 President de l’empresa Iron Ore Company 1977-83 i diputat al Parlament federal 1983-93, el 1984 guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre, càrrec que revalidà el 1988 Amb els Acords de Lake Meech 1987 intentà una reforma per a redefinir les relacions del Quebec amb la resta del Canadà, que no prosperà per l’oposició d’algunes províncies anglòfones El 1993 signà els tractats per a la creació del nou territori de Nunavut En política internacional, estrenyé els lligams…

L’acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou…

Estudià enginyeria a Madrid, Lovaina i Brusselles Ocupà diverses direccions generals als ministeris de l’habitatge i d’obres públiques, i fou ministre de l’habitatge 1969-73