Resultats de la cerca

Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi  La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia de Sentmenat…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…

La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…

El terme és associat sobretot al caràcter totalitari que Stalin imprimí al règim comunista soviètic Enfrontat a LTrockij, Stalin aconseguí fer prevaldre la idea del ‘socialisme en un sol país’, a partir de la qual emprengué, un cop en el poder 1929, una rígida centralització i concentració de poders en la seva persona Dotat d’una organització policíaca que silencià sistemàticament la dissidència amb l’ús del terror, en el terreny econòmic l’estalinisme comportà la collectivització i la industrialització accelerades i la priorització de la indústria pesant en detriment dels altres sectors i…

De la dictadura a l’estat de dret Fou precedida per un augment de la repressió del règim franquista procés de Burgos, 1970 execucions del 1975, com a reacció a la pressió opositora i internacional i per l’assassinat en un atemptat d’ ETA  de l’almirall Luis Carrero Blanco 1973, designat poc abans primer ministre pel dictador Dos dies després de la mort de Franco 20 de novembre de 1975, Joan Carles I  designat el seu successor el 1969 esdevingué rei d’Espanya i cap d’estat, càrrec des del qual afavorí els pactes entre franquistes i antifranquistes sobre els quals es bastí el nou ordenament…

Partint del concepte de regió com a entitat intermèdia entre la comunitat i la nació, però dotada de prou unitat per a tenir una identitat pròpia que la diferencia de la resta del país, el regionalisme representa la consciència regional en acció com a ideologia, com a moviment social o com a programa reivindicador d’alguna forma de reconeixement d’aquella personalitat regional Segons el nivell en què es mogui la consciència regional, el regionalisme pot ésser econòmic l’exigència d’un règim fiscal o aranzelari peculiar, cultural i literari , amb la defensa o sense la defensa d’una llengua…

Des del 1895 fou catedràtic d’història universal a Bucarest Fundà una Universitat Popular a Văleni 1908 i diverses institucions científiques Estudiós de la història del seu país, s’interessà també per la història dels imperis Otomà i Bizantí, per les croades i per la dominació catalana a l’Orient En l’aspecte polític, fou diputat de Iaşi 1907 i president del senat 1939 Fou assassinat per la Guàrdia de Ferro a la qual era contrari Escriví nombroses obres històriques, entre les quals cal remarcar Istoria romînilor ‘Història dels romanesos’, 1936-39 en deu volums i Contributions…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat…

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres