Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
vot secret
Política
Dret
Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.
bantustan
Geografia
Política
A la República de Sud-àfrica, cadascun dels territoris que del 1962 al 1991 el règim de segregació racial aleshores vigent assignà als pobles indígenes africans apartheid
).
Els seus habitants hi gaudien, en teoria, dels mateixos drets que els blancs en llurs territoris Les reserves, constituïdes el 1913 pel Natives Land Act número 27 i eixamplades el 1936 pel Native Trust and Land Act número 18, foren destinades, dins la política d' apartheid , a formar la base territorial dels bantustans oficialment, en anglès, Bantu Homelands, on els indígenes podien conservar llur identitat ètnica i desenvolupar la cultura pròpia El Promotion of Bantu Self-Government Act del 1959 preveia la creació de bantustans per als principals grups ètnics, dotats d’una…
minoria nacional
Política
Sector de la població d’un estat, d’una nació, etc., que difereix del sector numèricament majoritari o del sector efectivament dominant (que pot ésser sovint numèricament minoritari) pel que fa a l’ètnia, la llengua i la cultura, la religió o la ideologia, etc.
En general bé que no sempre, com és el cas dels gitanos o els jueus, especialment abans de la creació de l’estat d’Israel, les minories nacionals mantenen un vincle més o menys intens amb un territori El terme, tanmateix, presenta dificultats conceptuals d’una banda, en la mesura que el significat precís del terme nació és objecte també de controvèrsies De l’altra, hom tendeix a confondre de vegades deliberadament el terme amb altres de similars, com ara minoria ètnica o grup ètnic , o minoria religiosa tot i que l’ètnia, la religió, com també la llengua o l’adscripció al territori hi solen…
Elisabeth Eidenbenz
Política
Medicina
Infermera suïssa.
Treballà de mestra en diferents collegis de Suïssa i de Dinamarca fins al 1938, any en què es traslladà a Burjassot com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra Collaborà en tasques d’ajuda humanitària durant la Guerra espanyola de 1936-39 dins de la zona republicana i l’any 1939 passà a França Eidenbenz impulsà des de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra la creació de la Maternitat d’Elna, on reberen assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració d’Argelers, Ribesaltes, Sant Cebrià i el Barcarès, i també moltes…
Samuel Phillips Huntington
Política
Politòleg nordamericà.
Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…
Subcomandante Marcos
Política
Portaveu i líder de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).
Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…
Andrzej Duda
Política
Polític polonès.
Llicenciat el 1997 i doctorat en dret per la Universitat de Cracòvia el 2005, aquest any esdevingué assessor legal de Lech Kaczyński , líder del partit conservador polonès Llei i Justícia PiS Els anys que aquest partit ocupà el poder 2005-07 fou subsecretari d’estat del Ministeri de Justícia Els anys 2007-08 fou membre del Tribunal Constitucional, i en 2008-10, subsecretari d’estat de la presidència ocupada per Kaczyński El 2011 fou elegit diputat al Parlament, i el 2014, membre del Parlament Europeu pel PiS, càrrec que abandonà també per concórrer a les eleccions presidencials de Polònia…
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju
© Generalitat de Catalunya
Política
Historiador i polític.
Doctor en Ciències de la Informació i professor del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona , s’ha especialitzat en història de la comunicació, anàlisi de la societat de la informació i estudi de les indústries culturals i la cultura de massa, i també en l’impacte dels mitjans en la conformació de la identitat Fou membre de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió 2000-2006, president de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual 2005-06 i membre de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat 2004-06 És també…
Paul Alduy

Paul Alduy
© Servei de fotografia Vila de Perpinyà
Política
Polític.
Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern municipal…