Resultats de la cerca

Nascut en el període postcolonial i estès pràcticament a tots els països musulmans, parteix de la identificació entre poder polític i poder religiós que domina la concepció tradicional de l’islam El seu objectiu és la creació d’un estat islàmic inspirat en l’edat d’or de l’islam, cosa que comporta el rebuig i l’enderrocament de l’estat modern, vist com a fruit del domini occidental Per tal de reislamitzar la societat, els moviments de renovació islàmica empren una doble estratègia política sovint violenta per a emparar-se de l’estat, i missional, destinada a reislamitzar els individus…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament  AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic Ha ocupat…

Interrompé els estudis d’enginyeria a la Universitat de Kabul per a unir-se al moviment islàmic liderat per Burhanuddin Rabbani, que combaté el règim de Mohamed Daud 1972-78 i posteriorment la intervenció soviètica 1980-91 Esdevingut un prominent cap militar mujahidí rebé l’apellatiu d’ El lleó del Panjshir , fou ministre de defensa durant la presidència de Rabbani 1993-96, i quan aquest fou enderrocat pels talibans es convertí en un dels líders de la guerrilla antitalibana com a cap de l’anomenada Aliança del Nord Fou assassinat dos dies abans dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 en un…

Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica  RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí als camps de…

Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…

Nascut en una família pobra, es graduà en silvicultura 1985 i, després de treballar en l’explotació forestal, creà una empresa de mobles amb la qual prosperà S’inicià en la vida política l’any 2005 quan, amb el suport del Partit Democràtic, fou elegit alcalde de la seva ciutat El 2012 guanyà les eleccions a governador de Jakarta, i en aquest càrrec, es guanyà una reputació d’honradesa Prestà suport als petits empresaris i dugué a terme una campanya d’erradicació del barraquisme i de construcció d’habitatges L’any 2014 es presentà com a independent a les eleccions presidencials per a succeir…

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…

El 1973 es graduà a l’Acadèmia de les Forces Armades d’Indonèsia En 1975-76 amplià la seva formació militar als EUA, i novament el 1991 En 1976-77 fou destinat a Timor per a combatre la guerrilla independentista Posteriorment comandà diverses unitats de l’exèrcit i a partir de 1981 tingué diversos càrrecs vinculats a l’alt comandament militar i estigué al front de diverses missions, entre les quals el contingent militar indonesi a Bòsnia-Hercegovina, on comandà també el cos d’observadors militars de l’ONU 1995-96 El 1997 fou nomenat cap militar per als afers sociopolítics, organisme amb…

Fou creat el juny del 2001 arran de la prohibició del Partit de la Virtut, del qual constituí la refundació Obtingué majoria absoluta en les eleccions del novembre del 2002 357 escons sobre 550, però el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan , condemnat el 1998 per injúries a l’estat, no pogué assumir el càrrec fins el març del 2003 L’any 2007, després d’aspres controvèrsies, el Parlament turc elegí Abdullah Gül , un dels homes forts de l’AKP, president del país el primer d’un partit confessional de la Turquia…

De família molt humil, estudià medicina i exercí aquesta professió El 1946 ingressà a l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU, partit pel qual fou elegit diputat el 1964, però el 1969 fou expulsat del parlament i de l’ONMU per haver retret al primer ministre Tunku Abdul Rahman que menystenia els malais amb relació a altres ètnies Exposà aquesta idea en el llibre El dilema malai 1970, i la gran repercussió que obtingué propicià el seu reingrés al partit, redenominat Front Nacional Barisan Nasional, BN, del qual esdevingué líder indiscutible Elegit novament diputat el 1974, fou nomenat…