Resultats de la cerca

Cofundador del Student Non-violent Coordinating Committee SNCC, n'esdevingué president pel juny del 1966 Aquest mateix any, però, en el pamflet What We Want renuncià a l’estratègia no violenta d’aquesta organització, de la qual fou expulsat el 1967 Es convertí aleshores en el màxim representant del Black Power , que difongué en les seves campanyes a través dels EUA, i esdevingué un destacat líder de l’organització radical negra Black Panthers fins el 1969, quan, en oposar-se a la decisió de la direcció a collaborar amb grups d’extrema esquerra blancs, anà a Guinea, on, amb el nom…

La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…

Passà molt temps de la seva joventut a la presó o en institucions tutelades per l’estat, on s’aficionà a la lectura i es convertí en un fervent seguidor de Malcolm X A la meitat dels anys seixanta obtingué la llibertat condicional i es vinculà estretament amb el Black Panther Party, partit d’inspiració comunista i de defensa de la minoria negra El 1968 publicà Soul on Ice , un llibre autobiogràfic considerat un clàssic per la seva denúncia del racisme en la societat nord-americana Aquesta obra el convertí en un líder de la minoria negra del país Després d’un…

El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns que donaven…

Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA

L' apartheid es convertí en política oficial del govern sud-africà a partir del 1948, quan pujà al poder el National Party Destinat en un principi a permetre el “desenvolupament per separat” de les diverses comunitats racials, l' apartheid recolzava en un seguit de lleis que incloïen la Separate Amenities Act separació en els locals públics, parcs, platges, hospitalts, la Group Areas Act separació de races per barris residencials la Land Act que només permetia als negres la possessió del 13% de les terres del país i la Registration Act, una llei fonamental, puix que dividia la societat sud-…

Membre del grup karanga de l’ètnia shona , es formà a l’antiga Rhodèsia, Natal i Johannesburg Sud-àfrica , on mantingué els primers contactes amb els líders del Congrés Nacional Africà ANC Treballà per als Ferrocarrils de Rhodèsia, i el 1951 s’havia convertit en el líder del sindicat dels treballadors negres del ferrocarril al país L’any 1957 fou elegit president de l’ANC, la principal organització nacionalista negra a Rhodèsia L’any 1961 fundà el ZAPU Zimbabwe African People’s Union Empresonat entre el 1964 i el 1974, posteriorment viatjà per Àfrica i Europa per promoure l’…

Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la…

Ingressà al Partit Comunista Ucraïnès PCU el 1960 i accedí al comitè central del partit el 1970 Fou cap del departament de propaganda del PCU 1980-88 i del departament d’ideologia 1988-89 Diputat del soviet suprem ucraïnès 1990-91 i conseller d’estat de l’URSS 1991 Quan el parlament ucraïnès aprovà el juliol del 1990 la declaració de sobirania fou elegit president del parlament, lloc en què fou confirmat el desembre del 1991 El setembre del 1993 cedí la flota de la mar Negra a Rússia, la qual cosa provocà la dimissió del primer ministre, Leonid Kučma, càrrec que assumí…