Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Kurt Waldheim
Kurt Waldheim
© Fototeca.cat
Política
Polític austríac.
Membre del cos diplomàtic des de l’any 1945, fou observador d’Àustria a l’ONU 1955, ambaixador al Canadà 1956-60 i representant permanent d’Àustria a l’ONU 1964-68 Candidat per la democràcia cristiana en les eleccions presidencials del 1971 47% dels vots, substituí Situ U Thant com a secretari general de l’ONU 1972-81 Malgrat la controvèrsia sobre la seva presumpta responsabilitat en crims de guerra com a oficial de l’exèrcit alemany a Iugoslàvia i a Grècia durant la Segona Guerra Mundial, el 1986 fou elegit president de l’estat primer president austríac no socialista des del 1945 Tot i que…
Renovar Europa
Política
Grup polític del Parlament Europeu que agrupa formacions liberals d’estats membres de la Unió Europea.
Fou fundat el juliol del 2004 amb el nom d’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa ALDE, nom que conservà fins a les eleccions del maig-juny del 2019, que adoptà l’actual El grup és format sobretot per membres del Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa i del Partit Demòcrata Europeu , que al seu torn acullen partits dels estats membres de la mateixa orientació Presidit fins el 2009 per l’escocès Graham Watson, des d’aquest any ocupa el càrrec Guy Verhofstadt Fins el 2014 fou la tercera força al Parlament Europeu, amb una representació successiva de 88…
Alexandre I de Iugoslàvia
Història
Política
Rei de Iugoslàvia (1921-34), fill de Pere I Karadjordjević de Sèrbia.
A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim…
Aristides Maria Pereira
Política
Polític de Cap Verd.
Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…
Josep Abril i Llinés
Economia
Política
Comerciant i polític.
Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…
Dominique de Villepin

Dominique de Villepin
© EC/Berlaymont
Política
Polític francès.
Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…
Werner Faymann
Política
Polític austríac.
Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos mesos després fou investit…
Rafiq al-Harīrī

Rafiq al-Harīrī
© Comissió Europea / Breydel
Política
Polític libanès.
Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000 La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban i especialment de Beirut després dels anys de guerra civil 1975-90 i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat…
Salvador Allende Gossens
Història
Política
Polític xilè.
Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme…
Paul Biya
Política
Polític camerunès.
Estudià política i dret a París Retornat al seu país 1962, ocupà càrrecs en el Ministeri d’Educació i Cultura, fins que el 1968 fou nomenat ministre d’Estat i secretari general de la Presidència Esdevingué primer ministre en crear-se aquest nou càrrec 1975, el qual, però, abandonà per assumir la presidència de l’Estat 1982 Un any després fou nomenat president de la Unió Nacional Camerunesa, únic partit legal a la república Reforçà el seu poder personal en suprimir el càrrec de primer ministre el 1984 El 1985 fou nomenat president de l’Agrupació Democràtica dels Pobles del Camerun RDPC, en la…