Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Esteban Echeverría
Filosofia
Història
Literatura
Política
Sociologia
Poeta, teòric social, polític i humanista argentí.
Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista 1838— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37 Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo Publicà Elvira, o la novia del Plata 1832, Los consuelos 1834, Rimas 1837 i La guitarra 1842, i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral
Freidrich Christoph Dahlmann
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques
democràcia

El Bill of Rights (1869)
Política
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
El terme democràcia δημοκρατία aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d’organització de l’estat En la classificació de formes de govern d’Aristòtil hom li donà el sentit de govern dinàmic del poble utilitzant l’expressió democràcia , equivalent a allò que hom anomena actualment demagògia Aquest sistema no féu fortuna a Roma com a forma de govern, bé que l’obra d’alguns pensadors i juristes i les revoltes dels esclaus contribuïren a generalitzar el concepte d’igualtat entre els homes Tot i que el cristianisme…
política
Política
Conjunt d’activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d’una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats.
Si hom considera, però, que actualment, en la gran majoria de les societats, aquestes relacions són unes relacions de poder i que el poder hi és institucionalitzat sota la forma d’estats, és prou explicable que, generalment, hom redueixi l’àmbit d’aquesta definició a les relacions entre els ciutadans i l’estat o entre diversos estats Tal com és entès normalment, doncs, el terme comprèn, d’una banda, les teories sobre el govern de la societat i, de l’altra, les pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics La política, en el seu aspecte teòric, és el tema d’estudi de la filosofia…
Josep Renau i Berenguer
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Pintor grafista i polític.
Cursà els estudis i el professorat de belles arts a València 1919-25 Havent començat a destacar com a cartellista publicitari, féu la seva primera exposició a Madrid 1928 i inicià la seva collaboració gràfica en revistes 1929 Estudios , Taula de Lletres Valencianes , Cuadernos de Cultura , La República de les Lletres , Nostra Novella , Orto , Nueva Cultura , etc Membre del PCE des del 1931, participà en la creació de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris 1932, el manifest de la qual redactà 1933 Fundà la revista Nueva Cultura 1935-37 Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-…
Laura Borràs i Castanyer

Laura Borràs i Castanyer
Literatura catalana
Política
Historiadora de la literatura i política.
Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…
,
Vladimir Il’ič Lenin
Vladimir Il’jic Lenin
© Fototeca.cat
Història
Política
Nom amb què és conegut Vladimir Il’ič Ul’janov, revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus.
Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a Suïssa, l’"Iskra…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,