Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, i es doctorà a Madrid Milità en el partit d’E Castelar, però més tard s’afilià al Partido Reformista i en fou cap a Catalunya Fou diputat a les corts per Vilafranca del Penedès vint anys seguits 1903-23 Autor d’estudis tècnics de tema agrícola canals de reg, la filloxera, la rabassa morta, etc, fou president de la Lliga de Productors de Catalunya i de l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, i fomentà les exportacions comercials catalanes a l’Amèrica del Sud Collaborà en la revista Cataluña Agrícola , i publicà opuscles de tema agrari…

Net de Charles-Pierre de Lamer Fou prefecte dels departaments de l’Alt Loira i dels Alts Pirineus 1881-84 Fou un dels fundadors de l’Association Polytechnique des Pyrénées Orientales, en la qual feu importants conferències de tema històric i literari

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i de la…

El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític

Pare de l’escriptor Alfons Par i Tusquets Fou secretari de la Universitat de Barcelona i degà del collegi d’advocats 1877 Liberal, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1860, 1868-71, 1874, diputat provincial 1864-66 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País 1890 Autor d’opuscles de tema jurídic, com Redención de censos enfitéuticos 1880 i Laudemios 1889

Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi

El 1838 fundà a Sant Andreu de Palomar una important fàbrica de teixits Companyia Anònima Filatures de Fabra i Coats Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1855 i fundador de diverses societats i empreses, com la que construí el Canal d’Urgell i la Junta d’Obres del Port de Barcelona Afiliat al partit liberal, fou senador per Girona del 1881 al 1894, any en què fou fet senador vitalici Publicà obres de tema econòmic com El contrabando por Gibraltar 1890, El impuesto de consumos 1891 i Continuará Alemania explotando a España por medio de tratados 1892

Es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València 1869 Anà a Cuba 1895-97 com a coronel d’enginyers A Madrid 1897 organitzà el laboratori central de l’arma Retirat de l’exèrcit com a general de divisió, presidí l’Institut Nacional de Previsió i Socors 1911, l’Institut de Reformes Socials i fou director general de treball durant la Dictadura Era membre de l’Acadèmia de Ciències Escriví Tracción en vías férreas 1878 i La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria 1872 i obres de tema militar

Inicià els estudis de dret a la Universitat de Cervera Participà en la primera guerra Carlina i s’exilià el 1840 Es doctorà en dret civil i canònic a la Universitat de Bolonya i residí a Montpeller, on exercí d’advocat, i a Nàpols, on fou conseller del pretendent carlí Carles VI Com a membre del consell privat del pretendent Carles VII, assistí a l’assemblea de Vevey 1870 Fou un partidari exaltat del legitimisme, tema sobre el qual publicà nombrosos opuscles, entre els quals Le droit legitime au trône de Saint-Ferdinand 1845 i Oh Roma feliz 1860