Resultats de la cerca

Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de Madrid 2004 i…

Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret  en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de veïns i les…

El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns…

Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a aturar la…

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…

Aquesta condició no exclou que no pugui ésser assolit un fi econòmic de fet n'hi ha que el tenen cooperatives de consum i d’altres, sinó que les persones associades no poden obtenir un guany proporcional a quotes o participacions preestablertes Els membres d’una associació —normalment anomenats socis— tenen uns drets i unes obligacions mutus i també davant l’associació, que fixen els estatuts de cada associació, i que poden ésser legalment exigits Les associacions són governades, normalment, per una assemblea de socis, una junta directiva i un president, les facultats dels quals són fixades…

El nom valah els fou donat pels pobles germànics veïns La seva història posterior forma part de la història dels Països Baixos fins a la creació de l’estat de Bèlgica Les activitats econòmiques tradicionals estaven molt centrades en els treballs artesanals foneries d’estany, treballs de llauner, adoberies, etc Després de la creació de l’estat de Bèlgica, el 1830, durant uns quants anys fou emprat el francès com a única llengua oficial, la qual cosa afavorí l’accés dels valons a l’administració i discriminà els flamencs Aquests, a mitjan segle XIX, crearen un moviment flamingantisme que,…

Es formà en acadèmies militars franceses El 1979 retornà al seu país i s’integrà a l’exèrcit com a oficial Aliat de Hissène Habré , quan aquest aconseguí la presidència el 1982 el nomenà cap de les forces armades, i des d’aquest càrrec dirigí les campanyes militars contra les incursions líbies el 1984 i el 1987 Dos anys després, la creixent confrontació amb Habré comportà el seu exili a Líbia i posteriorment al Sudan, on formà el Moviment de Salvació Patriòtica que hostilitzà el règim de Habré fins el 1990, que l’enderrocà Convertit en l’home fort del nou govern, el 1991 s’autoproclamà…

Combatent durant la Segona Guerra Mundial, el 1946 s’afilià al Partit Socialdemòcrata Com a membre de l’equip municipal de l’ajuntament d’Hamburg 1961-1965 la seva determinació en les tasques de salvament en les inundacions que afectaren la ciutat el 1962 li donà una gran popularitat Membre del Bundestag 1953-62 i 1965-86, l’any 1968 fou elegit vicepresident del partit Després d’haver ocupat els ministeris de Defensa, Finances i Economia 1969-74, el 1974 substituí Willy Brandt  com a canceller federal i practicà una política moderada, sovint criticada per l’ala esquerra socialdemòcrata…

A la mort d’aquest 1934, el moviment sandinista, malgrat la repressió a què estigué sotmès, es mantingué arrelat en el poble i cristallitzà vers el 1960 en el Frente Sandinista de Liberación Nacional FSLN Aquest prengué el poder el 1979 i el 1986 introduí la primera constitució del període Dirigit per Daniel Ortega  i amb un seguiment majoritari per part de funcionaris i els sectors més pobres del país, el socialisme preconitzat pels sandinistes es veié entorpit per la inestabilitat interna i per la constant hostilització de la contra , guerrilla contrarevolucionària que rebia el suport dels…