Resultats de la cerca

Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Lector de filosofia 1892 i teologia 1898 i ordenat de sacerdot el 1893, com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarrocatalana, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana i fou nomenat provincial 1905-15 i 1918-21 Exercí una notable influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista El 1907 fundà la que seria la revista Estudis Franciscans , que dirigí, i el 1925 Criterion , primera revista catalana de filosofia Home de confiança de…

A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l’abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l’any següent, en la política a seguir davant la revolta remença Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d’aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d’Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d’arribar a Girona i alliberar la reina de…

Vida i obra Era fill de Josep Esplugues, el notari d’Agullent, i Margarida Anna Revert Des de la infantesa es degué avesar als llibres legals Estudià a la Universitat de València, on entrà en contacte amb les noves idees illustrades, i fou un seguidor fidel de les directrius renovadores de l’arquebisbe Andrés Mayoral Es doctorà en teologia i en Sagrades Escriptures Cantà la primera missa en l’església parroquial d’Agullent el 21 d’octubre de 1731, i dos dies després prengué possessió de l’església de Montaverner, la qual regí en propietat fins a la seva mort Durant els cinquanta-…

Senyor de la Pobla Llarga El 1607 fou elegit jurat de València per la classe dels cavallers i generosos, i l’any següent fou nomenat conseller de la ciutat Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido Vint-i-cinc composicions seves, escrites en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia 1605-06 i una altra en les justes poètiques publicades per B Català de Valeriola 1602

El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Liricodramàtica del Cercle del Liceu És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant

Generós, jurat i conseller de València Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia 1605-06 i una en les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola 1602

Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca

Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat