Resultats de la cerca
Es mostren 1067 resultats
moneda ibèrica
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de…
península Ibèrica
© Fototeca.cat
Península
Península del SW d’Europa, situada entre la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic.
Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que…
escriptura ibèrica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles ibèrics, que la utilitzaren durant cinc segles (V-I aC).
Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península …
ciutadella ibèrica de Calafell
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic situat al municipi de Calafell (Baix Penedès).
Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels…
ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
Gibraltar
© Arxiu Fototeca.cat
Territori no independent
Territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica, a l’estret del mateix nom.
La geografia És constituït per un promontori rocallós 425 m de composició calcària unit a terra ferma per un istme d’1,6 km de llargada i 800 m d’amplada format per una plana baixa i arenosa La població es concentra a la costa occidental, on hi ha l’única aglomeració urbana la majoria és de llengua castellana, però l’idioma oficial és l’anglès El recurs econòmic principal prové del port, que és, a més d’una important base militar, una escala per al comerç i el proveïment de carburant Disposa d’un complex tèxtil i de petites indústries alimentàries, i té un turisme florent Políticament és, des…
àmfora
© Fototeca.cat
Història
Recipient de ceràmica, amb dues nanses, usat pels pobles mediterranis de l’antiguitat per a guardar i transportar líquids (especialment vi i oli), però també cereals i altres productes.
Durant el Baix Imperi Romà fou usat també com a urna funerària A Grècia cal distingir l’àmfora corrent, i la fina, pintada, especialment les àmfores panatenaiques que hom oferia als vencedors de les panatenees, plenes d’oli dels oliverars sagrats Les àmfores romanes per al vi vinagriae i per a l’oli oleariae foren fusiformes durant la república i més arrodonides en temps de l’Imperi Les fenícies i les cartagineses tenen tipus peculiars en forma de gla, o de cos troncocònic o fusiforme amb coll d’embut Aquestes formes són les que adoptaren els ibers, amb variants de detall L’estudi de les…
Pozo Moro
Necròpolis ibèrica del terme municipal de Chinchilla (Albacete).
S’hi han documentat dues fases d’utilització La més recent, datada de la segona meitat del segle V aC i al segle IV aC, correspon a una necròpolis de túmuls quadrangulars, característica del SE de la península Ibèrica La fase més antiga, datada entorn del 500 aC, es caracteritza per la presència d’un gran monument funerari en forma de torre de 10 m d’alçada, decorat amb baixos relleus de tema mitològic, que probablement correspon a la sepultura d’un rei
necròpolis d’Oliva
Necròpolis ibèrica corresponent al poblat del Castellar, a Oliva (Safor).
J Colomines n’excavà sis tombes els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona Diverses grans urnes pintades, amb figures humanes, serviren per definir la pintura ceràmica ibèrica d’estil narratiu dels segles III-I aC, dit estil d’Oliva-Llíria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina